(Catalunya)
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf.
(Catalunya)
Seca ibèrica, no identificada, probablement cap a la part occidental de Catalunya.
(Catalunya)
Nom pre-romà d’un riu de la costa nord, citat a l’Ora Marítima, potser la Muga.
(Catalunya)
Poble ibèric del nord de Catalunya. Vivien a la comarca de l’Alt Urgell.
L’any 218 aC, juntament amb altres pobles, va intentar de tallar el pas a l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, quan aquest marxava cap a Itàlia, fet que va mencionar Polibi.
L’actual Andorra conserva el nom d’aquest poble.
(Catalunya, segle III aC)
(llat: Amusicus) Cap iber dels ausetans, segons Titus Livi. Aliat dels cartaginesos, fugí amb Asdrúbal quan, l’any 217 aC, els romans atacaren i sotmeteren els ausetans.
(Catalunya)
Individus d’un poble ibèric del nord del país, segurament per la zona de la Vall d’Aran.
(Arbeca, Garrigues)
Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l’any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida.
L’indret fou ocupat al final del segle VIII aC per una comunitat dels camps d’urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del segle VI aC, el poblat s’iberitzà i pervisqué fins a la meitat del segle IV aC, moment en que s’abandonà pacíficament.
La recerca s’ha centrat en l’evolució històrico-arqueològica de l’assentament i la comunitat que l’habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l’actualitat.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 24,17 km2, 289 m alt, 858 hab (2017)
Situat a l’àrea regada pel canal d’Urgell, en un territori pla, al sud de la serra d’Almenara.
Alterna l’agricultura de secà (cereals i oliveres) amb la de regadiu, que ocupa la major extensió (cereals, arbres fruiters i farratges) i aprofita aigües derivades del canal per mitjà de sèquies. Avicultura i granges de bestiar porcí. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble és al sector occidental del terme; església de Santa Maria, d’origen romànic.
El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Guàrdia d’Urgell i el Tarrós, les antigues quadres d’Espigolell, la Pobla, Salaverd i Espígol, on hi ha les restes d’un antic poblat ibèric.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 