Veure> Miquel Jeroni Lledesma (humanista i doctor en medicina valencià del segle XVI).
Ledesma, Miquel Jeroni *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: humanistes
Joan i Escrivà, Honorat
(València, 1507 – El Burgo de Osma, Castella, 30 juliol 1566)
Humanista i prelat. Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina, i més tard entrà en la milícia al servei de Carles I.
L’any 1554 Felip II el nomenà mestre del seu fill, el príncep Carles d’Aragó, i el 1564 fou fet bisbe d’Osma.
És autor de diversos escrits llatins i castellans i d’un vocabulari de les obres d’Ausiàs Marc.
Gelida, Joan
(València, vers 1489 – Bordeus, França, 1551)
Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia.
El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París.
Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil.
Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.
Garcia i Ordóñez de Lloris, Vicent
(Oliva, Safor, segle XVII – Carcaixent, Ribera Alta, segle XVII)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640.
Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria.
És autor de diverses obres didàctiques.
Fenollet, Lluís de
(País Valencià, segle XV)
Senyor d’Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa (País Valencià, segle XV).
Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres.
Far, Bartomeu
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Humanista i lul·lista. Creà a puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians.
La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats.
Corregí la gramàtica de Joan Pastrana i la reedità (València, 1533).
Facio, Bartolomeo
(Spezia, Ligúria, Itàlia, vers 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)
(o Fazio) Historiador i humanista. Ambaixador de Gènova prop d’Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d’aquest i historiador reial.
És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae.
Hom l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.
Estrany, Joan Andreu
(València, segle XV – 1530)
Humanista. Després d’estudiar arts a Alcalá i teologia a París, es doctorà en teologia a València.
Mestre de Joan de Borja i amic de Lluís Vives, fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament.
La seva obra es compon de diversos comentaris i anotacions a les obres de Sèneca i Plini, entre d’altres.
Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de monedes antigues i medalles al seu deixeble Honorat Joan.
Esteve, Pere Jaume
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)
Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.
Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.
Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.
Descós, Arnau
(Palma de Mallorca, segle XV)
(o Dezcós) Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.
A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.
És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.
Dades dels Països Catalans 