Arxiu d'etiquetes: humanistes

Vives i Marc, Joan Lluís -humanista-

8 Respostes

(València, 6 març 1492 – Bruges, Bèlgica, 6 maig 1540)

Humanista i filòsof, d’origen jueu. Estudià filosofia a París i fou professor a Lovaina i a Oxford. Un dels principals representants de l’humanisme renaixentista europeu. Criticà durament l’abús que l’escolasticisme feia de la dialèctica fins al punt de convertir les ciències naturals en metafísica.

Per resoldre aquest problema proposà un estudi crític de l’objecte i del camp d’investigació de cada ciència, deixant de banda el mètode deductiu i retornant al veritable mètode aristotèlic. Pot ésser considerat un precursor de la filosofia empírica i de la moderna psicologia de l’observació.

Obres principals: De disciplinis (1531), que inclou el De causis corruptarum artium i el De tradentis disciplinus; De anima et vita (vers 1538).

Vives, Lluís *

Deixa un comentari

Veure> Joan Lluís Vives i Marc  (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).

Vilallonga i Burgués, Gaspar de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XVI)

Humanista. Doctor en drets.

És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat; fou publicada al davant d’aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època.

Viciana, Martí de

2 Respostes

(Borriana, Plana Baixa, segle XV – País Valencià, 1492)

Humanista. Governador de la Plana (1477-92).

És autor d’una exposició catalana original de les Econòmiques d’Aristòtil feta a partir de la versió llatina de Leonardo Aretino, que dedicà a la seva muller Dameta, vers el 1477, en possessionar-se del seu càrrec de governador; la precedí d’una llarga epístola introductòria, escrita en un estil planer i elegant i en un to personal de respectuosa afecció. Escriví també altres opuscles, un d’ells sobre Los senyals del cel.

Fou l’avi del cronista Rafael Martí de Viciana.

Verga, Pere Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Humanista. Estudià a París. Visqué a València, on fou empresonat, en 1559, sota l’acusació de tenir contactes amb l’ideari calvinista. Un cop alliberat fou sentenciat a no sortir del país.

Ell desobeí i la Inquisició s’assabentà que en 1570 era a Gènova, defensant les seves teories religioses.

Vayo, Francesc del

Deixa un comentari

(Xèrica, Alt Palància, segle XVI – País Valencià, segle XVI)

Eclesiàstic. Destacà com a humanista.

Publicà unes Grammaticae linguae institutiones (1569). També és autor d’una Historia de la Leal, Real, Coronada Villa de Xérica y su antigüedad.

Soler, Bernabeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.

És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).

Sentpere, Andreu

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1510 – València, 5 febrer 1572)

Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica.

La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca.

Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l’època.

Pou i Puigserver, Bartomeu

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 21 juny 1727 – 1802)

Filòsof i neohumanista, jesuïta. Professor de grec, retòrica i filosofia a Cervera, Calataiud i Tarragona.

Expulsats els jesuïtes, va translladar-se a Itàlia; el papa Pius VI va cridar-lo a Roma i el nomenà el seu teòleg consultor. Anà després a Bolonya, on fou rector de la universitat durant uns quants anys. Tornà a Palma de Mallorca.

Entre les seves obres, cal esmentar Los nueve libros de la Historia de Herodoto de Halicarnoso (1846). Deixà, a més, algunes obres manuscrites.

Població, Joan Martí

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l’elogia prop d’Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista.

Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França.

Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556).