Arxiu d'etiquetes: hostals

Casota, la -Pallars Jussà-

(Tremp, Pallars Jussà)

Antiga quadra i hostal de l’antic municipi de Fígols de la Conca.

Carbonell, venta de

(Xàtiva, Costera)

Antic hostal, a la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.

Bonany -Mallorca-

(Petra, Mallorca Pla)

Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.

L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.

El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.

Hi ha una hostatgeria.

Boix, hostal del

(Llobera, Solsonès)

Hostal, a l’entroncament de la carretera de Solsona a Torà amb la del Miracle, al pla del Boix.

Biars

(Fraga, Baix Cinca)

Antic hostal i santuari, dit també venta del Rei. Situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.

Era una població islàmica.

Bac, vall del *

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Veure> la Vall del Bac  (antic terme i hostal).

Aire, venta de l’ -Alt Maestrat-

(Catí, Alt Maestrat)

Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.

Ganxo, el -Anoia-

(Jorba, Anoia)

Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.

Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.

Esquella, l’ -Alt Urgell-

(Peramola, Alt Urgell)

Masia i antic hostal, a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins.

Esplovins, els

(Alt Urgell)

Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les serres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana.

Prop seu hi hagué l’hostal dels Esplovins, que desaparegué en una riuada el 1896.