Antiga quadra i hostal de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Arxiu d'etiquetes: hostals
Carbonell, venta de
Antic hostal, a la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.
Bonany -Mallorca-
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.
El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.
Hi ha una hostatgeria.
Boix, hostal del
Biars
Antic hostal i santuari, dit també venta del Rei. Situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.
Era una població islàmica.
Bac, vall del *
Veure> la Vall del Bac (antic terme i hostal).
Aire, venta de l’ -Alt Maestrat-
Antic hostal, sobre la carretera de Vinaròs a Morella, al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
Ganxo, el -Anoia-
Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
Esquella, l’ -Alt Urgell-
Masia i antic hostal, a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins.
Esplovins, els
Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les serres de Turp i d’Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d’Oliana.
Prop seu hi hagué l’hostal dels Esplovins, que desaparegué en una riuada el 1896.
