Raval de la ciutat durant l’època musulmana. S’estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella, a l’extrem meridional del cardo de la ciutat romana (l’actual carrer de Sant Vicent).
La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans.
L’horta era regada per un ramal del Túria.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)
Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.
L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.
La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.
La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.
El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.
Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).
Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà
Municipi de l’Horta (País Valencià): 26,8 km2, 50 m alt, 8.883 hab (2014)
(ant: de Sebolla o d’Enesa) Situat al nord de la comarca, a la costa, baixa i arenosa, fins a la serra Calderona, on hi ha el barranc del Puig, al nord de València.
Els regatges derivats de la baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa la major part del terme. El principal producte són els conreus d’horta, les taronges i els fruiters. Diversificació del sector industrial: metal·lúrgica, alimentària i d’embalatges. Àrea comercial de València. Ha triplicat la població des del 1900 (llavors 1.923 h).
La vila, d’origen islàmic, està situada entre dos turons, en un dels quals hi ha les ruïnes de l’antic castell del Puig, que serví de base d’operacions a Jaume I en la conquesta de València (batalla del Puig de Santa Maria); monestir del Puig.
Dins el terme, on s’han trobat bon nombre de restes romanes, hi ha, a més, el santuari de Sant Jordi del Puig, la cartoixa d’Aracristi, la caseria de la Torre del Puig i el barri de les Pedreres del Puig.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014)
Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals.
La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l’agricultura de regadiu, que es destina als conreus d’horta i als tarongers, a l’interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l’alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). Àrea comercial de València. La població s’ha triplicat amb escreix des del 1900.
Vila d’origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol.
El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l’Estany.
Enllaços web: Ajuntament – Casa de Cultura
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,58 km2, 4 m alt, 7.790 hab (2014)
(o la Creu del Puig) Situat en una plana al·luvial que arriba fins a la mar (port esportiu), on s’estén una zona de marjals, al nord de València.
L’agricultura és de regadiu, gràcies als regatges derivats de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i es dedica als conreus preferents de tarongers i d’horta; les explotacions agrícoles són inferiors a les 5 ha. La indústria és molt diversificada: alimentàries, metal·lúrgiques i de la construcció. Té una certa rellevància el sector turístic i de serveis (la platja s’ha convertit en una gran urbanització). Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic s’ha experimentat a partir de 1960.
El poble, d’origen islàmic, és a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’interior del terme; església parroquial de Sant Josep, dels segles XVIII-XIX.
Els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 85,78 km2, 50 m alt, 20.393 hab (2014)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Ribera Alta; es travessat per una sèrie de barrancs, com el barranc de Picassent, que neix al sector occidental.
L’agricultura s’estén per quasi la totalitat del terme i les terres dedicades al regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament d’aigües subterrànies i a la sèquia reial del Xúquer. El principal conreu és el taronger, seguit de les verdures i el blat de moro; els conreus de secà, que han retrocedit darrerament, es dediquen principalment a la vinya, a més de garrofers, ametllers, oliveres. Entre les activitats industrials, sobresurt en primer lloc l’alimentària, seguida de la metal·lúrgica i de la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. Notable creixement demogràfic, en que la població s’ha quasi quadruplicat des del 1900, i especialment ràpid a partir del 1950.
La vila, d’origen islàmic, és a la plana, a l’esquerra del barranc de Picassent; l’església parroquial de Sant Cristòfol, fou bastida el 1676 i ampliada el 1755. Esdevingué centre de la baronia de Picassent.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Vallivana, el poble d’Espioca, el barri de la Font de l’Omet, l’antic lloc de Ninyerola, i les partides del Realó i de Terrabona.
Enllaços web: Ajuntament – Ràdio l’Om – Escola Comarcal – Escola Les Carolines
Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,22 km2, 15 m alt, 11.109 hab (2014)
Situat a la subcomarca de Torrent i Catarroja, a les ribes del barranc de Torrent, al sud-oest de València.
La sèquia de Picanya i la de Benàger (derivades de la de Quart) reguen el terme, amb aigües derivades del Túria, i permet una agricultura de regadiu, dedicada als conreus d’horta i, sobretot, al taronger, el qual ha adquirit el caràcter de monocultiu. Avicultura. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de la fusta (mobles). Forma part de l’àrea comercial de València. Població en ascens, la qual s’ha més que sextuplicat des de l’any 1900, determinat per la proximitat de la ciutat de València.
El poble, a la dreta del barranc de Torrent, és avui pràcticament un barri de València; església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat (segle XVII). A l’altra banda del barranc hi ha l’antic poble i actual barri de Vistabella.
Dins el terme hi ha el despoblat de Benàger.
Enllaços web: Ajuntament – Bàsquet
Municipi de l’Horta (País Valencià): 35,85 km2, 72 m alt, 67.156 hab (2014)
Situat a l’esquerra del Túria, en un territori pla, al nord-oest de València. El riu Túria, que rega el terme, en constitueix el límit sud, entre els municipis de Manises i Quart de Poblet.
L’economia es basa en l’agricultura i la indústria. Es conrea gran part del terme, encara que es troba en procés de regressió a causa de la pressió urbanística i industrial. Per als conreus de regadiu s’utilitzen les sèquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i també aigua de pous. El principal conreu és el de tarongers; també s’hi conreen llimoners, fruiters i hortalisses. Al secà els conreus més estesos són els de garrofers. La propietat de la terra és molt repartida. Hi predominen les petites explotacions agràries. Pel que fa a la ramaderia, hi té certa importància l’ovina, també cal destacar la cria de porcs i l’aviram. La indústria és una activitat tradicional, a la qual es dedica una gran part de la població activa, on destaca l’alimentària, la derivada de la pell, la de la construcció i la fabricació de ganivets i els filats i teixits. És molt cèlebre la ceràmica de Paterna. Àrea comercial de València.
Important creixement demogràfic, especialment en el període 1961-80, a causa de la proximitat de València.
La vila és d’origen romà; església parroquial de Sant Pere (segle XVII), i restes de l’antic castell de Paterna. El 1746 es creà el comtat de Vila-Paterne.
El municipi comprèn, a més, els barris troglodites de les Coves d’Alborgí, les Coves de la Torre i les Coves del Batà, el barri treballador de la Ciutat Jardí i el poble de Sant Antoni de Benaixeve i l’antic hostal i església del Pla de Pou.
Enllaços web: Ajuntament – Junta Local Fallera
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,93 km2, 24 m alt, 24.810 hab (2014)
Situat en un terreny pla, a la riba dreta del barranc de Torrent, que desguassa a l’Albufera, i al sud de València.
L’activitat econòmica bàsica fins fa pocs anys era l’agricultura, la major part de regadiu, gràcies a l’existència de sèquies. El conreu més estès és el de tarongers, al qual segueixen en importància els conreus d’horta (cebes i patates, fonamentalment). Actualment l’activitat industrial és més important que l’agricultura: hi destaca la fabricació de mobles i la indústria de la fusta en general; també hi ha una fàbrica de joguines i diverses de teixits. Àrea comercial de València.
El poble agrupa tota la població del municipi. L’actual església parroquial de Sant Jordi fou bastida el 1754. El nucli antic és a l’esquerra del barranc de Torrent i a la dreta sorgí el barri nou de les Casesnoves de Torrent.
Enllaços web: Ajuntament – Associació El Barranc
Altre forma del nom de la sèquia de Benàger.
Dades dels Països Catalans 