Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Pons i Pons, Damià

(Campanet, Mallorca, 22 octubre 1950 – )

Historiador de la literatura, crític i poeta. Llicenciat en filologia catalana, professor universitari i catedràtic d’institut.

Com a erudit ha publicat diversos treballs sobre cultura i societat a Mallorca a la fi del segle XIX i primer terç del XX. També ha exercit amb assiduïtat la crítica literària en la premsa i ha estat animador dels grups poètics joves mallorquins, sobretot en la primera meitat de la dècada del 1970. Ha escrit llibres de poesia.

El 1999 fou nomenat conseller d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears.

Pons i Pastor, Antoni

(Palma de Mallorca, 1888 – 1976)

Historiador i eclesiàstic. Gran investigador de la història de Mallorca, pertanyia a l’Institut Històric de Provença i al CSIC. Col·laborà a “Hispania” i a d’altres revistes especialitzades.

Edità alguns textos històrics: el Menyspreu del món, de Francesc d’Olesa i Santmartí, les Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XII-XIV), el Dietari del doctor Joaquim Fiol (1782-88).

Publicà treballs històrics, com els Pregons del segle XVI a Mallorca, Dos estatuts del govern de Mallorca (1398-1440), Règim polític de Mallorca del segle XIV, Biografia de Pere d’Alcàntara Peña, Ordinacions gremials (segles XIV-XV), Los judíos del reino de Mallorca durante los sigles XIII y XIV (dos volums, 1957-60), el llibre de divulgació Historia de Mallorca (dos volums, 1963-65) i la novel·la Besllums (1951), on reconstrueix el llenguatge del segle XVI a Mallorca.

Pons i Fàbregues, Benet

(Palma de Mallorca, 1853 – 1922)

Polític, historiador i arxiver. Director d'”El Eco de la Juventud” (1869), “El Comercio” (1880), “La Autonomía” (1883), “Las Baleares” (1890), “El Liberal Palmesano” (1896) i “El Ideal” (1910). Fou membre de nombroses corporacions.

Entre la seva copiosa producció historiogràfica cal destacar Dictamen sobre los varones ilustres de Mallorca, Guía municipal de Palma, Jaime II el Desdichado, Documentos referentes a la historia del reino de Mallorca, Ramon Llull, apòstol de l’amor, El dret foral i autonomista de Mallorca, Historia de la prensa balear: catálogo de los periódicos publicados en estas islas, sus directores y redactores, etc.

Pons i Boigues, Francesc

(Carcaixent, Ribera Alta, 3 novembre 1861 – 6 setembre 1899)

Bibliògraf i arabista. D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid (1885). El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid.

La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles (1897). Des del 1887, publicà regularment articles sobre la història del País Valencià a la revista valenciana “El Archivo”.

Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra d’Ibn Tufayl, Hayy ibn Yaqzän (1900).

Ponç i Piquer, Antoni

(Begís, Alt Palància, 28 juny 1725 – Madrid, 4 desembre 1792)

Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L’any 1751 anà a Itàlia, on s’interessà per les excavacions d’Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III de Borbó una sèrie de retrats d’escriptors espanyols per a El Escorial.

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D’aquest viatge sorgí l’obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l’art espanyol, d’esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums.

Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L’any 1776 fou nomenat secretari de l’Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España (1785-92).

Ponç, Vicenç

(Palma de Mallorca, 1595 – 1681)

Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació.

Deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia… del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins.

Plantalamor i Massanet, Lluís

(Palma de Mallorca, 1949 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca.

Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.

Ha publicat, entre altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990.

És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins.

Planes, Isidor

(Puçol, Horta, segle XVII – València, 1729)

Cronista. Doctor en teologia. Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Col·legi de Corpus Christi de València.

Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan segle XVII al 1727 (Repertorio de varias y raras cosas) i una altra del 1705 al 1729 (Sucesos fatales).

Pla i Ballester, Enric

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 25 març 1922 – València, 11 novembre 1988)

Prehistoriador i arqueòleg. Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de València (1950-82) i director (1982-87) fins a jubilar-se. A més d’ocupar altres càrrecs en institucions dedicades a la prehistòria, realitzà nombroses excavacions, tant a Espanya com a l’estranger.

Publicà també nombrosos estudis, entre els quals Cova de Les Meravelles. Gandia (1946), Puntas de base cóncava en la región valenciana (1956) i El problema del tránsito de la Edad del Bronce a la del Hierro en la región valenciana (1959).

Juntament amb Domènec Fletcher i Valls, amb qui formà sovint equip, publicà Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977) (1977) i un ampli Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana.

Piles i Ros, Leopold

(València, 1916 – 2 març 1988)

Historiador. Ha estat director de l’Escola d’Estudis Empresarials de València i del Centre de Cultura Valenciana. Els anys 1957 i 1975 obtingué el premi Senyera d’Investigacions Històriques. Col·laborador de revistes com “Saitabi”, “Sefarad”, “Estudios de Historia Social de España”, etc.

De la seva nombrosa producció historiogràfica destaquen: Estudios sobre el gremio de zapateros (1959), Las clases sociales en Valencia. La esclavitud a fines de la Edad Media (1963) i La judería de Valencia: estudio histórico (1992).