(Torís, Ribera Alta, 2 febrer 1856 – Segòvia, Castella, 7 desembre 1901)
Historiador. Fou regent de l’Escola Normal de Segòvia i director de la revista “El Magisterio Segoviano”.
Publicà una història de Cullera i un primer volum de la seva obra inacabada Valencia árabe.
(Godella, Horta, 19 agost 1934 – )
Advocat i historiador. Professor de la facultat de dret de la Universitat de València, ha treballat sobre la història de les universitats, el dret valencià, etc.
D’entre els seus treballs d’investigació destaca Inéditos de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781) sobre el aprendizaje del Derecho (1966).
(Sevilla, Andalusia, 8 octubre 1914 – València, 24 maig 1981)
Metge i historiador. Fill de Joan Baptista Peset i Aleixandre. Els seus primers estudis versaren sobre la transfusió de la sang, la narcolèpsia i les complicacions de la leucotomia; posteriorment s’especialitzà en psiquatria.
Obres principals: Nuevos datos sobre la psiquiatría española en el siglo XIX (1950), Andrés Piquer y la psiquiatría de la Ilustración (1956), La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727) (1964), El Dr. Seguer (1702-1759) y la moderna historiografía médica española (1966-67) i Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració (1975).
(Bordeus, França, 15 juliol 1922 – Perpinyà, 2 març 1981)
Historiador i arxiver. Després d’una carrera brillantíssima al servei de l’Organització de les Nacions Unides, es retirà a Perpinyà, com a sots-director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.
Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire (1978), breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’estat francès.
Ha publicat, entre altres, llibres de literatura en francès i ha estat redactor de la Guide des Archives de la Societé des Nations (1967-77).
(València, 1534 – Sogorb, Alt Palància, 8 desembre 1597)
Historiador eclesiàstic. En morir el bisbe M. Pérez de Ayala es traslladà a Madrid, on treballà en la recopilació i revisió dels Concilis Hispànics, sota la direcció de Gaspar de Quiroga, bisbe de Conca.
El 1581 se li concediren una canongia i el càrrec d’arxiver-bibliotecari de Toledo. Un any després, Gaspar de Quiroga, esdevingut arquebisbe de Toledo, el féu secretari del concili provincial que s’hi celebrà. El 1591 fou promogut al bisbat de Sogorb, on es preocupà especialment per la formació cristiana dels moriscos.
Deixà nombroses obres, com ara De sarracenis neophitis, Sobre la reformación de los moriscos en el Reino de Valencia, Catalogus Episcoporum Segobricensium, Juicio crítico sobre la falsedad de los cronicones de Dextro y Máximo, etc.
(Salamanca, Castella, 6 març 1830 – València, 9 març 1894)
Jurista i historiador. Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València; hi fou rector de la Universitat (1868-73). Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a “Revista Ibérica”, “El Foro Valenciano”, “Revista de España”, “Revista de Legislación y Jurisprudencia”, etc.
Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873. Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés Sociològic (1883) convocat per l’Ateneu Obrer de la ciutat, es mostrà partidari de la restauració dels gremis i impulsà el cooperativisme valencià.
Publicà La cuestión social en Valencia (1872), Historia de las instituciones sociales de la España goda (1896), i hom edità els apunts de les seves explicacions professorals: Historia general del derecho español (1886).
Veure> Joan Baptista Pérez i Rubert (historiador eclesiàstic valencià, 1534-97).
(Illes Balears, segle XIX)
Aplec manuscrit ordenat en vint volums. Fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.
El volum desè és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Mut, del segle XVIII; els volums compresos del dotze al quinze constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca dels segles XII al XIV; el setze conté una Crónica de Monte-Sión dels segles XVI i XVII i el disset, una Crónica de los Mínimos dels segles XVI al XVIII. La resta és un aplec de dades històrico-culturals de diferents èpoques que fan una especial referència a Mallorca.
La majoria de notícies i texts literaris són extrets d’altres miscel·lànies, sobretot de la Miscelánea erudita mayoricense de Joaquim Maria Bover i de les Misceláneas historiales de Lluís de Vilafranca.
Antoni Ramon Pascual * Veure> Antoni Ramon Pasqual i Fleixes (frare cistercenc mallorquí, 1708-91).
Jaume Pascual * Veure> Jaume Pasqual i Coromines (historiador i erudit català, 1736-1804).
Veure> Joan de Padrines, Miquel (historiador i notari mallorquí, 1754-1837).
Dades dels Països Catalans 