(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)
Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.
Ramis, Domènec
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: historiadors/es
Rais i Rei, Marià
(València, 1796 – País Valencià, després 1829)
Historiador i poeta dominicà.
És autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).
Quevedo, Josep
(València, 1807 – 1875)
Eclesiàstic, historiador i teòleg. Professà al monestir de jerònims d’El Escorial (1825), d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari; fou també confessor de Ferran VII de Borbó.
Després de l’exclaustració (1835) continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II de Borbó el féu primer bibliotecari (1847). Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz (1852), arxipreste d’Astorga i ardiaca de València (1867).
Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia … de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit.
Querol i Roso, Lluís
(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)
Historiador. Germà de Leopold.
Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).
Quadrado i Nieto, Josep Maria
(Ciutadella, Menorca, 14 juny 1819 – Palma de Mallorca, 6 juliol 1896)
Historiador, escriptor i publicista. Educat als jesuïtes, passà quasi tota la seva vida a Mallorca. Fou arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca, membre de l’Acadèmia de la Història i secretari general de l’Acadèmia de Belles Arts de les Balears. Fundà el setmanari “La Palma” (1840), que inicià el renaixement literari a Mallorca.
A Madrid, on va estudiar teologia, s’afilià al partit monàrquic religiós, en el qual conegué el seu amic Jaume Balmes; però va allunyar-se’n quan el moviment fou condemnat per l’Església; això no obstant, continuà col·laborant a publicacions de la mateixa ideologia. Dirigí “El Conciliador” i col·laborà a “El Catòlic”, “Heraldo”, “Revista de Madrid” i “El Pensamiento de la Nación”.
Redactà els volums d’Aragó, Castella, Astúries, Lleó i les Illes Balears de Bellezas y recuerdos de España, estudi topogràfic, arqueològic i històric de les regions espanyoles, i diverses obres històriques com Forenses y ciudadanos: historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847). Escriví també assaig, exercicis de pietat, novel·les, drames i poesia, i traduí Shakespeare.
Pujol i Santpol, Jaume
(Ciutadella, Menorca, 1589 – Mallorca, després 1647)
Cronista. Notari públic de Mallorca (1621) i arxiver municipal de Palma de Mallorca (1644). Actuà com a escrivà dels lloctinents Baltasar de Borja i Juan de Santander en la lluita contra el bandolerisme illenc.
Escriví una Relació dels succesos memorables ocorreguts en aquesta illa de Mallorca (que abraça el període 1612-49), utilitzada per Guillem Terrassa en els seus Anales de Mallorca.
Puig, Albert
(Palma de Mallorca, 1585 – Valldemossa, Mallorca, 1644)
Historiador. El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634.
Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 (Fundació i successiu estat de este real monestir…), de la qual Jovellanos féu un extracte. Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810. Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí.
Pous, Anny de
(Palaldà, Vallespir, 15 maig 1908 – Prada, Conflent, 9 agost 1991)
Historiadora i arqueòloga. Especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional.
Entre les seves obres cal esmentar: Le Perapertusès et ses châteaux (1939), Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède aux XIè siècle (1949), Les tours à signaux du Conflent (1951), Le Perapertusès (1962), Le Termerès (1962), Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà“, Vilefranche, capitale du Conflent, cité du marbre (1966), Architecture militaire occitane (1969).
Porcar, Pere Joan
(València, 1560 – després 1629)
Cronista. Des del 1596 era beneficiat de l’església de Sant Martí de València.
És autor d’un extens dietari: Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 (publicat el 1934) i que conté interessants notícies sobre la història del País Valencià dins l’esmentat període, sobretot quant als esdeveniments petits i grans de la capital.
Procedent, sembla, d’una família de menestrals benestants, dóna una visió popular i acolorida, amb un llenguatge viu i pintoresc de la vida quotidiana de la societat valenciana i sobretot dels medis eclesiàstics ciutadans i de llur psicologia.
Ponsich i Rondes, Pere
(Perpinyà, 14 febrer 1912 – 23 desembre 1999)
Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit.
Es dedicà al periodisme en el diari “Le Roussillon” i, amb Marcel Durliat, fundà la revista “Les Études Roussillonnaises” (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca.
Fou membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, i un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà (des del 1969). També fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres.
Dades dels Països Catalans 