Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Picazo i Calvo, Glòria

(Barcelona, 1950 – )

Historiadora i crítica d’art. Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona.

Ha estat comissària de diverses exposicions, entre les quals destaquen Casino (Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983), Bèstia! (Barcelona, 1984), Intramurs (Brussel·les, 1988), la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences (París, 1991), Literatures submergides, mostra itinerant (1991-92), Orientalismes, una aproximació contemporània (1998) i Fragments (2001), presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la col·lecció Rafael Tous amb més de 500 imatges.

Col·laborà en la premsa (“Avui”, “El País”) i en diverses revistes, com ara “El Món”, “Artics”, “Lápiz”, “Impar” i “Arena”.

Ha publicat els llibres Los carteles de Miró (1977), Performance (1988) i Riera i Aragó (1991).

Pi i Arimon, Andreu Avel·lí

(Barcelona, 1 març 1793 – 25 desembre 1851)

Historiador i arqueòleg.

S’encarregà d’inventariar i triar els llibres i els documents procedents d’antics monestirs i convents de la província de Barcelona.

És autor de Barcelona antiga i moderna (1854).

Pi, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Historiador jerònim.

Entre els anys 1760 i 1779 residia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’on fou dues vegades prior.

Fou definidor i cronista general de l’orde. Escriví unes Memorias venerables sobre les personalitats més destacades de l’orde.

Pérez i Baró, Albert

(Barcelona, 1902 – 17 agost 1989)

Historiador i sindicalista.

Afiliat primerament a la CNT i posteriorment a la UGT. Membre de la junta de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i del Sindicat Mercantil de Barcelona.

Fou cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i membre del Consell d’Economia. Participà, com a secretari de la Comissió d’Aplicació, en la posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions. Començà a difondre idees cooperativistes a “Solidaridad Obrera”.

A partir del 1950, de tornada de l’exili, va publicar nombrosos treballs sobre el cooperativisme, els més destacats dels quals foren: El moviment cooperatiu a Catalunya (1961, en col·laboració amb J. Ventosa i Roig), Cooperació i cooperativisme (1966), 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya (1936-39) (1970), Les cooperatives a Catalunya (1972), i D’aquell temps, d’aquest país (1982).

Pere d’Arenys

(Arenys de Munt, Maresme, 10 desembre 1349 – Barcelona, 1419)

Cronista. Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362. Mestre en teologia a Perpinyà (1391).

Exercí diversos càrrecs de l’orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià i restà a Barcelona.

Escriví un Chronicon, del 1349 al 1415, d’interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps.

Peray i March, Josep de

(Barcelona, 1877 – 1946)

Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.

Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.

Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.

Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.

Pellicer i Pagès, Josep Maria

(Barcelona, 8 desembre 1843 – Mataró, Maresme, 26 maig 1903)

Historiador i literat. Exercí com a mestre a Ripoll, Girona i Mataró.

Fou un dels promotors de la reconstrucció del monestir de Ripoll.

És autor de diverses monografies de divulgació, com El monasterio de Ripoll (1872), Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro (1887), Reales privilegios de Mataró (1888), La crema de Ripoll, 1839 (1896).

Era germà de Pere Pellicer i Pagès  (Ripoll, Ripollès, segle XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Fou alcalde de Ripoll. Secundà amb èxit les campanyes del seu germà per impulsar la restauració de l’abadia de Ripoll.

Patxot i Ferrer, Ferran

(Maó, Menorca, 26 setembre 1812 – Barcelona, 3 agost 1859)

Escriptor i historiador, també conegut amb el pseudònim d’Ortiz de la Vega. Fundà el diari “El Telégrafo” i és un exponent diàfan del romanticisme.

Publicà Las glorias nacionales (1852-54, 6 volums), Los héroes y las grandezas de la tierra (1857-59, 8 volums), a part de les novel·les Las ruinas de mi convento (1851), Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858), la paternitat de les quals ha estat discutida.

Fou el pare de Manuel Patxot i Lasarte (Barcelona, segle XIX)  Periodista. Dirigí “El Telégrafo”, fundat pel seu pare, i “El Principado”.

Pastor i Lluís, Frederic

(Tortosa, Baix Ebre, 31 març 1846 – 19 abril 1923)

Arqueòleg i historiador. Estudià medicina, però no l’exercí.

Fou nomenat arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de la Historia de Madrid (1902), entre altres càrrecs. Col·laborà assíduament a “Las Provincias” de València.

S’especialitzà en treballs monogràfics sobre la ciutat i la rodalia a la premsa local: Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, Refrans i modismes tortosins, El convento de carmelitas de Cardó, Castillos y torres de la comarca i Tortosa histórica.

Publicà també el volum Narraciones tortosinas (1901).

Pasqual i Coromines, Jaume

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1736 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1804)

Historiador i erudit. Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià. Es graduà de doctor en ambdós drets a la universitat de Cervera.

El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-hi prior i abat. Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta, inèdits, gràcies als quals s’han salvat molts documents i notícies de gran interès.

Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés (1783). La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en Cataluña (1785), llevat d’algunes cartes crítiques.

Escriví també una carta sobre el bisbat de Pallars, un Apéndice de documentos sobre la existencia del obispado de Pallás i un Episcopologio o serie de los obispos de Pallás.

Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Martí, personificà la renaixença dels estudis històrics a partir de mitjan segle XVIII.