Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Ots i Capdequí, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 5 desembre 1893 – Benimodo, Ribera Alta, 20 setembre 1975)

Historiador. Fou professor d’història del dret a la Universitat de València i director tècnic del Centre d’Estudis d’Amèrica de la Universitat de Sevilla. Emigrat a Amèrica el 1939, fou professor de la Universitat de Bogotà.

Publicà, entre d’altres: Instituciones Sociales de la América española en el período colonial (1934), El estado español en las Indias (1941), El siglo XVIII español en América (1945), El régimen de la tierra en la América española durante el período colonial (1959) i Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano (1968).

Orts i Bosch, Pere Maria

Deixa un comentari

(València, 5 juliol 1921 – 26 febrer 2015)

Historiador i advocat. Es llicencià en lleis el 1945 a la Universitat de València.

Dedicat a la investigació històrica, ha publicat Una imagen de la virgen de Benidorm (1971), Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1971), Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971), Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm (1972), Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972) i Carta pobla d’Altea, 1617 (1988), en col·laboració amb Jaume Pastor.

Ortí i Figuerola, Joaquim

2 Respostes

(València, 1707 – 1762)

Jurista i historiador. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Francesc. Doctorat en dret per la Universitat de València, posteriorment en fou catedràtic de lleis. Fou també advocat fiscal del Tribunal Apostòlic i membre de l’Academia de la Historia.

És autor de: Formulario de Abogados i Explicación de la Nobleza Valenciana, según el privilegio del señor Don Luis I, Rey de España.

Ortí i Figuerola, Francesc

2 Respostes

(València, 1695 – 1735)

Historiador i eclesiàstic. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Joaquim. Doctor en teologia, canonge de la catedral de València i qualificador del Sant Ofici. El 1728 fou nomenat rector de la Universitat Literària.

Escriví Memorias de la Universidad de Valencia, Memorias históricas de la fundación e insignes progresos de la ciudad de Valencia i diverses obres de caràcter religiós.

Orlandis i Rovira, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 abril 1918 – 24 desembre 2010)

Historiador. Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l’Opus Dei (1949), fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra.

Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media (1944), Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media (1950), El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda (1962), La Iglesia en la España visigótica y medieval (1976) i Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía (1984).

Publicà també altres llibres més generals, com ara Historia de la Iglesia: la Iglesia antigua y medieval (1998), Historia breve del cristianismo (1999) i Historia de Iglesia: iniciación teológica (2002) i altres de contingut més ideològic, com El derecho a la libertad escolar (1979), La vida cristiana en el siglo XXI (2001), La aventura de la vida eterna (2005) i La vida vista a los noventa años (2008).

L’any 2006 rebé el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Oliveres, Elisabet

2 Respostes

(Rodès, Llenguadoc, 1909 – Perpinyà, 1973)

Historiadora. És autora dels llibres Estampes del Rosselló (1964) i El rei sense reialme, biografia de l’infant Jaume de Mallorca (1965).

El 1962 rebé el premi de l’Institut d’Estudis Catalans als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Santiago de Xile, pel treball Sardenya, glòria i tomba de la grandesa catalana.

Oliver i Estellés, Benvingut

1 Resposta

(Catarroja, Horta, 2 desembre 1836 – Madrid, 20 març 1912)

Jurista i historiador. L’Academia de la Historia de Madrid va encomanar-li la direcció de la publicació de Las Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña.

Cal esmentar-ne, a més, les obres Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia (1877) i Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa (1881).

Oleza i d’España, Jaume d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1876 – 1949)

Historiador. Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera. Era tinent coronel d’infanteria.

Autor d’obres com Enterraments i òbits (1922), Caballerías de Mallorca (1947) i Noticias genalógicas de la familia de Oleza (1914). Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats (1924) de Ramon Calafat i transcriví la Història del Col·legi de Montesion de J. Martin Gualba.

Olcina i Jiménez, Evarist

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 23 juny 1938 – )

Advocat i historiador. Col·laborador de les revistes “Tele-estel” i “Gorg”.

Ha publicat diverses obres d’investigació històrica: La Diputación autónoma de Valencia (1874-1875), Guía política del carlismo (1969), El carlismo y las autonomías regionales (1974) i Carlisme i autonomia al País Valencià (1976).

Olària i Puyoles, Carme

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 1944 – )

Arqueòloga i prehistoriadora. Doctora per la Universitat de Barcelona (1982), el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València. Després fou catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló.

Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura (ambdues a Almeria), l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano (Castelló).

Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo (1988) i Arquitectura del mundo ibérico (1984, en col·laboració amb Francesc Gusi).