(València, 1534 – Sogorb, Alt Palància, 8 desembre 1597)

Historiador eclesiàstic. En morir el bisbe M. Pérez de Ayala es traslladà a Madrid, on treballà en la recopilació i revisió dels Concilis Hispànics, sota la direcció de Gaspar de Quiroga, bisbe de Conca.

El 1581 se li concediren una canongia i el càrrec d’arxiver-bibliotecari de Toledo. Un any després, Gaspar de Quiroga, esdevingut arquebisbe de Toledo, el féu secretari del concili provincial que s’hi celebrà. El 1591 fou promogut al bisbat de Sogorb, on es preocupà especialment per la formació cristiana dels moriscos.

Deixà nombroses obres, com ara De sarracenis neophitis, Sobre la reformación de los moriscos en el Reino de Valencia, Catalogus Episcoporum Segobricensium, Juicio crítico sobre la falsedad de los cronicones de Dextro y Máximo, etc.