Arxiu d'etiquetes: grups musicals

Unió Musical de Llíria

(Llíria, Camp de Túria, 8 octubre 1903 – )

Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del segle XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva re-fundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903.

Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat.

També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució.

Enllaç web: Unió Musical de Llíria

Uc

(Eivissa, 1973 – 2016)

Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.

De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.

Seguridad Social

(València, 1982 – )

Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l’ska, el reggae, el blues o la rumba.

La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock.

Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit.

Saló Beethoven

(Palma de Mallorca, 1898 – 1904)

Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d’altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor.

Situada en els baixos de la redacció de “La Última Hora”, organitzà molts concerts -en especial cal destacar l’organitzat el maig de 1894 a les coves d’Artà, que comptà amb la presència d’Isaac Albéniz, Uetam, J. Lamote de Grignon, etc-.

Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

Quatre Z, Els

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Al Tall

(País Valencia, 1975 – 18 octubre 2013)

Grup músico-vocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials.

De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d’Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d’altres.

Ars Musicae

(Barcelona, 1935 – 1979)

Conjunt d’instrumentistes i cantants. Especialitzats en la música occidental del segle XII al XVI. Fou fundat per Josep M. Lamaña, i començà a actuar en públic el 1936.

Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió de França, Anglaterra, EUA i Espanya. Té una nombrosa i selecta discografia.

A la seva dissolució, el seu important fons d’instruments musicals i facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona.