Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Vilató i Ruiz, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 novembre 1921 – París, França, 10 març 2000)

Pintor i gravador. Germà de Josep, amb qui exposà a la famosa conjunta del 1943 (Galeries Reig) de Barcelona. S’havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Exposà en aquesta ciutat (1945), i s’establí a París, on ja exposà sol el 1946 i després més d’una dotzena de vegades (des del 1948), així com a Atenes, Lausana, Canes, Ginebra, Zuric, Chicago i Pal-Beach, Juan-les-Pins, Barcelona, St. Paul de Vence, Göteborg, Uppsala, Madrid, Estocolm, etc.

La seva obra, molt variada d’estils, ha evolucionat cap a un superrealisme de factura ingenuista o primitivista.

Vilató i Ruiz, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 4/gen/1916 – París, França, 8/mar/1969)

Pintor i gravador. Conegut per J. Fin. Nebot de P. Ruiz Picasso. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1932 ja participà en una exposició col·lectiva a Barcelona. El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona.

Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937. Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França. Retornà el 1940 i tractà molt M. Hugué.

El 1943 exposà a Barcelona (Galeries Reig) amb el seu germà Xavier i d’altres, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona.

Becat pel govern francès (1946), anà a París, on derivà cap a l’abstracció i exposà en diversos salons i col·lectives. Exposà sol a París, Saint Raphäel i Vallauris (1952), de nou a París (sèrie de gravats Tauromàquia), així com a Barcelona, Berna, Madrid i Palma de Mallorca.

Després del parèntesi abstracte inicià un figurativisme sintètic de contorns ben delimitats. Conreà el muralisme (1944, església de Coscojuela de Sobrarbe; 1960, factoria CSF de París) i l’escultura.

A Barcelona li fou dedicada una exposició antològica pòstuma (1971).

Vila i Casas, Joan

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 3 juny 1920 – Barcelona, 17 gener 2007)

Pintor, gravador, ceramista i escriptor. Conegut com a Joan Vilacasas. Després d’una preparació acadèmica, anà a residir a París, on romangué durant la dècada de 1950.

La seva obra plàstica evolucionà vers una abstracció molt personal, que designà amb el nom de Planimetries; s’ha mantingut dins l’informalisme.

Simultàniament, s’ha dedicat, també, a escriure, a part d’articles professionals, ha publicat llibres de narracions i novel·les: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1960), Nuoba fygurassió (1965) i Aiguafort del XII (1966); ha publicat així mateix algunes obres de teatre.

Vila i Arrufat, Antoni

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 20 octubre 1894 – Barcelona, 18 setembre 1989)

Pintor i gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de San Fernando de Madrid. Estigué a París i a Itàlia.

Dedicà el seu art a la composició del paisatge i de la figura i executà un gran nombre d’obres decoratives i d’ornamentació d’edificis públics (sobretot esglésies) i privats, dins l’estil postimpressionista.

La seva obra pictòrica de maduresa, centrada en la figura femenina, té l’arrel en el noucentisme.

Vallmitjana i Vallès, Abel

3 Respostes

(Barcelona, 11 febrer 1910 – Arezzo, Itàlia, 21 febrer 1974)

Pintor, gravador i escultor. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà de David.  Format a Bells Oficis i a l’École des Arts Décoratifs de París. Fou membre de l’ADLAN.

Se n’anà del país el 1938 a París i a Veneçuela, on s’interessà per la música popular i el folklore, tingué diversos càrrecs pedagògics i exercí una notable tasca de conferenciant.

Té escultures, pintures murals i mosaics d’importància a Caracas i a Maracaibo. Exposà individualment a París (1949), Los Angeles (1957), Londres (1965), Barcelona (Sala Adrià, 1971), etc.

Establert a Arezzo el 1957, hi crea el Museo Didattico d’Arte Contemporanea. Fou el promotor del grup artístic italo-català Intrarealisme (1967). Col·laborà en edicions de bibliòfil amb el seu amic Rafael Alberti.

Conreà un art eclèctic d’un figurativisme estilitzat, amb elements informalistes, i molt sovint de contingut simbòlic o testimonial. El Circulo Artistico d’Arezzo li dedicà una exposició-homenatge pòstuma el 1974.

Té obra a museus d’Anglaterra, França, Israel, els EUA, Veneçuela, l’Argentina, Itàlia i Barcelona (Museu d’Art Modern).

Fou el pare de l’urbanista Marta Vallmitjana i Alemany.

Torralba, Juan José

Deixa un comentari

(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 setembre 1937 – Guanajuato, Mèxic, 21 octubre 2010)

Pintor i gravador. El 1958 arribà a Barcelona. Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat.

Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut. Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinell.

Desprès de crear i dirigir diversos tallers a Barcelona, s’instal·là durant vint anys a l’Empordà, primer a la Pera i posteriorment a Peratallada. El 1994 es traslladà a Girona i obrí el seu taller a l’antic Hospital dels Capellans. Uns anys més tard, regresà a Mèxic.

Molts dels grans artistes (Clavé, Tàpies, Miró, Henry Moore, etc) passaren pel taller de Torralba per realitzar les seves obres gràfiques.

Sunyer i de Miró, Joaquim

6 Respostes

(Sitges, Garraf, 22 desembre 1874 – 1 novembre 1956)

Pintor i gravador. Es formà plàsticament en els ambients postimpressionistes de París, ciutat a la qual viatjà en companyia de Nonell, Picasso i d’altres. Viatjà també per Itàlia, on s’interessà sobretot per Giotto i per Luca Signorelli.

Retornat a la Península, s’establí principalment a Sitges i practicà una pintura des del punt de vista formal i temàtic molt emparentada amb la de Cèzanne, que progressivament anà simplificant. Temàticament es dedicà sobretot al paisatge i al nu, amb una paleta continguda, sense tons estridents, una constant recerca en la forma de composició i una especial cura en el tractament de la llum mediterrània.

La seva plàstica fou ràpidament considerada com la més representativa del noucentisme, sobretot a partir de la mort de Nonell, i assolí un enorme èxit a Catalunya, a més de tenir una molt notable consideració internacional.

Són obra seva, entre altres, Cala Forn, Pastoral, Paisatge de Mallorca o La noia del colom, i destacà també en el retrat, que realitzà allunyat dels models convencionals.

Subirachs i Sitjar, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 11 març 1927 – 7 abril 2014)

Escultor, dibuixant i gravador. Format al taller d’Enric Casanovas, l’any 1951 anà a París (d’aquesta primera època és la seva Família Negra) i el 1954 a Bèlgica, on realitzà el monòlit Moises i La torre de Babel, entre altres obres.

Tornat a Barcelona, l’any 1958 començà una sèrie d’escultures abstractes considerades entre les millors de la seva obra (Mundet, 1957; Intimitat de la forma, 1958; Tekel, 1958; La torre, 1959, etc).

Ha treballat amb perícia tècnica tota mena de materials: ferro, ciment armat, pedra, fusta, terrissa, etc, als quals estampa el segell personal de donar vida plàstica a idees abstractes.

Posteriorment realitzà, entre altres obres, la decoració del santuari de la Virgen del Camino (Lleó, 1961), el monument a Monturiol (Barcelona, 1963), Impersonal (1966), la decoració del nou edifici de l’ajuntament de Barcelona, la porta de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1975-76), el monument a Ramon Llull a Montserrat (1977), el monument a la Generalitat de Catalunya a Cervera (1982), on monument per als Jocs Olímpics de Seül (1987) i el monument a Francesc Macià (1991), instal·lat a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El 1986 firmà l’encàrrec de realitzar el conjunt escultòric de la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona, obra en la qual treballà des d’aleshores.

La seva obra, avantguardista alhora que popular i acostada al carrer, és una de les més significatives de l’escultura catalana contemporània.

Smith i Marí, Ismael

2 Respostes

(Barcelona, 16 juliol 1886 – Nova York, EUA, 1 novembre 1972)

Escultor, dibuixant i gravador. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i amb Querol, Vallmitjana, Llimona i Benlliure. Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell.

Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès (1903), el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista. Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) per les seves caricatures en dibuix i en escultura, i amb segona medalla, a la Sisena Exposició (1911).

Pensionat per l’ajuntament anà a París el 1910, any en que formà part de la junta fundacional de Les Arts i els Artistes i en que exposà al Faianç Català; estudià a l’École Nationale des Arts Décoratifs, de París (1913-14), i viatjà per Anglaterra i els EUA, on l’any 1918 s’establí definitivament a Nova York, on assolí un cert renom.

Retornà fugaçment a Barcelona el 1926. Passà els darrers temps de la seva vida en un hospital psiquiàtric dels Estats Units.

La seva obra es caracteritza pel pas del modernisme al noucentisme. Produí nombrosos retrats, figuretes (retrats i anecdòtiques) i ex-libris. Fou un dels fundadors de “Papitu” i com a dibuixant col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “Cu-cut!”.

Com a escultor, a part la seva col·laboració amb el ceramista Antoni Serra, es destacà pels seus retrats d’un barroquisme nerviós, i per les seves figures preciosistes, refinades i sovint iròniques. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Les planxes que gravà es troben repartides entre la Calcografía Nacional de Madrid i la Biblioteca de Catalunya.

Rodríguez-Roda i Compareid, Joan Antoni

1 Resposta

(València, 19 novembre 1921 – Bogotá, Colòmbia, 29 maig 2003)

Pintor i gravador. Format a Barcelona (Escola Massana), hi féu exposicions individuals (1946, 1951, 1955) i participà en els Salons d’Octubre (1949, 1950). Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953.

El 1955 s’establí a Colòmbia (on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat). Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes.

Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial (1961) o Los Felipe IV (1965), d’intenció crítica.

Des del 1970 es dedica, preferentment, al gravat, i ha realitzat diverses sèries d’obres, totes d’una gran correcció formal i tècnica. Amb elles revela un món turmentat i angoixant com Retrato de un desconocido (1971), El delirio de las monjas muertas (1974), Los castigos (1978) o La Tauromaquia (1981).

Des del 1983 fou cònsol general de Colòmbia a Barcelona.

Signa Joan Antoni Roda.