Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Serrat i Puig, Esteve

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 6 setembre 1927 – 26 març 1997)

“Paxinc”  Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París.

El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot. El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art. Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona (1959).

Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants.

Carme Serra i Cantarell

Serra i Cantarell, Carme

1 Resposta

(Barcelona, 1920 – 10 novembre 2018)

Gravadora i pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona (1950), ciutat on tornà a fer-ho diverses vegades.

Il·lustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc. El 1950 participà al Salon Internacional, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia. Becada per l’Institut Francès, anà a París (1953).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives i individualment ha exposat a Inca, Figueres i Vilanova i la Geltrú.

Més preocupada per la línia que pel color, ha conreat el pastel, el gouache i diverses varietats de gravat, amb temes intimistes, paisatges i motius mariners.

Serra de Rivera, Xavier

Deixa un comentari

(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1946 – )

Pintor, gravador i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre.

A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria. Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat.

Emprà un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques. Formà part del grup “Tarot”.

Sellent i Torrents, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Gravador. Nom que apareix al peu de nombrosos gravats fets a Barcelona entre els anys 1776 i 1821. Les diferències estilístiques que s’hi observen han fet pensar en l’existència de dos gravadors d’igual nom.

Entre les obres cal remarcar una estampa de la Mare de Déu de la Mercè (1787) i els retrats dels membres de la família reial. També és autor de la medalla commemorativa de la visita de Carles IV a Barcelona (1802).

Seguí i Riera, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1858 – 1923)

Editor i gravador. Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie Los caprichos, de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.

Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps.

La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novel·les populars, etc. Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947.

Sagau i Dalmau de Galceran, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1786 – Madrid, 5 gener 1850)

Medallista. Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura (1800-04).

Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis (1803). El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando. El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà.

Acadèmic de mèrit de San Fernando (1814), fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815.

Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa.

Fou acadèmic de Sant Carles i de San Luis (Saragossa).

Sagany i Dalmau, Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1786 – segle XIX)

Gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç.

Treballà molt de temps en aquesta ciutat i l’any 1814 fou nomenat gravador general dels Regnes per la Junta de Regència i acadèmic de mèrit de San Fernando. Fou també membre de l’Academia de San Luis de Saragossa i de la de Sant Carles de València.

Gravà principalment segells (armes de la Junta de Comerç) i medalles (retrat eqüestre de Felip V, commemoració del setge de Girona i del de Saragossa).

Sadurní i Deop, Celestí

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès, 1830 – Barcelona, 19 octubre 1896)

Gravador. Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc. Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la il·lustració de llibres.

Més tard, es traslladà a París, on treballà al taller de Tilly, i en tornar a Barcelona s’encarregà dels gravats per a “La Academia”, “La Publicidad” i “La Ilustración Artística”, la qualitat dels quals li donà un gran prestigi.

Amb dibuixos de Balaca i Josep Lluís Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote (1880-83). Assolí una gran perfecció tècnica.

Fou el pare del compositor Celestí Sadurní i Gurguí. El seu taller fou continuat pels seus altres fills:

Joaquim Sadurní i Gurguí  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Gravador. Treballà a Barcelona i a Madrid.

Josep Sadurní i Gurguí  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Gravador. Fou deixeble del seu pare i de Capuz. Realitzà treballs excel·lents de xilografia, molt acostats als del seu pare.

Pau Roig i Cisa

Roig i Cisa, Pau

Deixa un comentari

(Premià de Mar, Maresme, 8 desembre 1879 – Barcelona, 6 setembre 1955)

Pintor i gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona amb Torrescasana. Visqué bastant de temps a París.

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa”. En 1939-43 residí novament a París, on s’havia exiliat. Obtingué premis notables.

A més de la pintura a l’oli i l’aquarel·la, fou un gran gravador en la modalitat de l’aiguafort.

Rodríguez i Cruells, Modest

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – 20 març 2000)

Pintor, gravador i crític d’art. Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona.

Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc.

Com a crític d’art ha col·laborat a “Revista Europa”, a “Canigó” i a “Batik”. Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró.

Fou membre fundador del grup “Quinta Forma”. Té obres al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.