Arxiu d'etiquetes: gramàtics/ques

Menahem ben Ya’qob ibn Saruq

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Còrdova, Andalusia, segle X)

Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.

De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim.

Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu.

Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en vers, d’estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.

Mayer i Olivé, Marc

(Barcelona, 21 desembre 1947 – )

Epigrafista i filòleg.

Doctor per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant. Des del 1992 fou director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees.

Ha fundat i dirigit la revista “Faventia” i pertanyè al consell de redacció d’altres revistes d’estudis clàssics.

És autor, amb col·laboració, d’Inscriptions romaines de Catalogne (quatre volums, del 1984 al 1997), coordinador de Roma a Catalunya (1992) i editor d’un volum del Corpus Inscriptionum Latinarum (1994), amb G. Alföldy i A.U. Stylow.

Matoses, Pere Joan

(Piera, Anoia, segle XV – Barcelona, 1511)

Mestre de gramàtica. Consta que el 1474 estudiava arts i que el 1492, ja mestre en arts, tenia escola oberta a Barcelona.

El 1486 ja era beneficiat de l’església del Pi i el 1507 figurava com a titular d’un benifet a Santa Maria del Mar i era rector d’Olost.

Corregí, i preparà per a llur impressió, diversos textos gramaticals: la Gramàtica Llatina, de Mates, la data d’impressió de la qual (1486) ha estat molt discutida; la d’Eli Donat (1500), i el Doctrinale, d’A. de Villadei (1502).

No aconseguí el lectorat de gramàtica a les escoles de la catedral, càrrec que obtingué (1495), en disputa amb ell, Joan Ferrer.

Deixà a l’església del Pi la seva biblioteca i n’indicà la reglamentació i el funcionament, alhora que en pagava les obres d’instal·lació.

Mates, Bartomeu

(Barcelona, segle XV – abans 1463)

Gramàtic.

Autor d’una gramàtica llatina intitulada Libellus pro efficiendis orationibus impresa a Barcelona. L’edició porta data del 1468, la qual cosa representaria que seria l’obra més antiga impresa a la Península. Però es creu que no és autèntica i que la data real és 1488 o 1498.

Una altra obra d’aquest autor és Principis artis grammaticae, publicada el 1503.

Marvà, Jeroni *

Pseudònim amb que Artur Martorell i Bisbal i Emili Vallès i Vidal signaven les obres gramaticals escrites conjuntament.

Labèrnia i Esteller, Pere

(Traiguera, Baix Maestrat, 19 febrer 1802 – Barcelona, 28 juny 1860)

Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828).

De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l’aparició del diccionari de P. Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica.

Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850).

És també autor d’una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic.

Kimhi, David

(Girona, 1160 – 1235)

Escriptor. Fill de Josep Kimhi  (Girona, segle XII), gramàtic.

Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.

Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.

Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.

Fou germà seu Moisès Kimhi  (Girona, segle XII)  Gramàtic.

Jordà i Caballé, Ignasi Enric

Deixa un comentari

(Cervera de la Marenda, Rosselló, 20 maig 1886 – Barcelona, 3 desembre 1977)

Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid.

Fou professor de l’Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes.

Publicà una gramàtica castellana.

Jané i Riera, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 13 agost 1930 – )

Gramàtic i escriptor.

Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua.

Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes.

Director de la revista “Cavall Fort”.

El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Gili i Gaya, Samuel

1 Resposta

(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)

Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.

És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.

Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.

Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).