Arxiu d'etiquetes: Gironès

Sant Andreu Salou (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 5,96 km2, 132 m alt, 150 hab (2017)

0gironesSituat a l’extrem sud de la comarca, a la confluència de les rieres de Verneda i Benaula amb el seu col·lector el riu Onyar, al límit amb la Selva. El terme és pla, amb un sector, més aviat petit, de bosc de pins.

Economia agrícola, fonamentalment de secà (blat, moresc i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar boví). Granges agropecuàries (llet i carn). Àrea comercial de Girona.

El poble és en una petita elevació a l’esquerra de la riera de Gotarra. Església parroquial de Sant Andreu. El lloc és esmentat l’any 1280, i pertanyé a la corona. L’església parroquial fou de l’ardiaconat de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salt (Gironès)

13 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,64 km2, 83 m alt, 29.836 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter, a tocar del terme de Girona, a l’oest d’aquesta ciutat, de la qual formà part com a entitat agregada des del 1974 fins al 1983.

El sector agrícola tradicional (hortalisses al sector de la sèquia i cereals), predominant temps enrere, fou desplaçat per la indústria tèxtil cotonera, que produí un increment de població afavorit per la proximitat de Girona. A més de la indústria tèxtil, sobresurt la de maquinària agrícola i la construcció de mobles. Àrea comercial de Girona.

El poble s’estén a la dreta de la sèquia Monar i forma un continu amb l’antic veïnat de Salt o de Sant Antoni i també amb Santa Eugènia de Ter. L’església parroquial és dedicada a sant Cugat.

La diputació de Girona instal·là dins el terme l’hospital psiquiàtric de la província.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rocacorba, serra de

19 Respostes

(Gironès / Pla de l’Estany)

Massís muntanyós, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector nord-oest de les dues comarques, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.

És constituït per la serra de Rocacorba estricta (que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit), pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol (626 m alt) i de Sant Patllari (647 m), i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar (559 m).

Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió, que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides (Merlant, Sant Miquel de Campmajor) i on els corrents d’aigua subdivideixen els turons originant la formació de badlands; més al sud, damunt les margues, en forma de banda allargada de nord-oest a sud-est, hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb gran facilitat a gresos més grossos i a veritables pudingues, que originen relleus abruptes i escarpats, com els escarpats pics de Rocacorba o bé l’estreta banda aprofitada pel camí de Biert a Canet d’Adri.

Quart (Gironès)

8 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 38,09 km2, 91 m alt, 3.570 hab (2017)

0girones(o Quart d’Onyar)  Situat a la dreta de l’Onyar, afluent del Ter, accidentat per les Gavarres, al sud-est de Girona. Una bona part del territori no és conreada i és coberta per boscs d’alzines sureres i per pinedes.

L’agricultura és predominantment de secà, s’hi conreen cereals, farratge i blat de moro. Té importància la ramaderia: bestiar boví i porcí i també l’avicultura. Indústria alimentària i de la ceràmica: fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

El poble és al sector pla del terme; església parroquial de Santa Margarida.

El municipi comprèn els pobles de Castellar de la Selva, Montnegre, Sant Mateu de Montnegre, la Creueta i Palol d’Onyar i l’antiga parròquia de Montall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu de la Terrissa – Unió Esportiva – Escola Santa Margarida

Presència

9 Respostes

(Girona, 10 abril 1965 – )

Setmanari fundat per Manuel Bonmatí, que en fou l’editor i el primer director. Redactat gairebé íntegrament en castellà, sumà sancions i expedients pel seu contingut crític. Un grup gironí, dirigit per Narcís Jordi Aragó, se’n féu càrrec el 1968 i el catalanitzà. Patí nous expedients i el 1971 fou suspès durant dos anys i mig. Tornà a publicar-se com a setmanari català fet a Girona, amb un tiratge de 7.000 exemplars.

Revista cultural i política d’informació general, dedicà inicialment una atenció preferent als temes locals, en especial els relatius a les comarques gironines. Actualment surt com a suplement dominical del diari “El Punt” i per això ha canviat la seva temàtica per a convertir-se en una revista d’abast català.

Museu del Cinema

Deixa un comentari

(Girona, 8 abril 1998 – )

Institució museística. Esta ubicat a l’edifici anomenat Casa de les Aigües de finals del segle XIX. Està gestionat per una fundació privada i l’ajuntament de Girona, que adquirí el 1994 la Col·lecció Tomàs Mallol.

Mostra el món de les imatges i dels espectacles visuals al llarg de la història i la seva evolució fins a arribar al cinema: la projecció d’imatges damunt una pantalla (ombres xineses, llanterna màgica), la representació d’imatges en moviment (joguines òptiques), la captació d’imatges fixes de la realitat (la cambra obscura i la fotografia) i els principis del cinematògraf. El museu organitza també exposicions temporals i tallers educatius.

Enllaç web: Museu del Cinema

Madremanya (Gironès)

6 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 13,72 km2, 177 m alt, 280 hab (2016)

0gironesSituat a l’est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Al sector nord-est el terme és pla i al sud-oest accidentat per les Gavarres, ocupat per boscos d’alzines i pastures.

Conreus de secà (cereals, llegums i farratges i petites extensions de vinya i oliveres), ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i explotació de l’aigua bicarbonatada i ferruginosa de la font Picant. Àrea comercial de Girona. Amb tot, la població ha disminuït notablement a partir del 1900.

El poble, a la dreta de la riera de Sant Martí, és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve (segle XIV) del romànic tardà.

Dins el terme hi ha també el poble de Millars i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llambilles (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 14,58 km2, 143 m alt, 723 hab (2016)

0gironesSituat al vessant oest de les Gavarres, drenat per la riera de Bugantó i el seu afluent, la riera de Castellar, al sud-est de Girona. La major part del terme està cobert de suredes.

Agricultura de secà: cereals, llegums, avellaners i farratges. Ramaderia porcina, bovina i aviram. Bòbiles. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Cristòfol, gòtica, bastida sobre un temple romànic.

Dins el terme hi ha el veïnat d’Erols, el santuari de la Pietat, edifici gòtic que correspon a l’antiga ermita de Santa Maria d’Erols (esmentada el 1195), i el santuari i veïnat de Sant Cristòfol del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llagostera (Gironès)

25 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 76,38 km2, 160 m alt, 8.266 hab (2016)

0girones

A l’extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes.

L’agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d’aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. Àrea comercial de Girona. La població creix des del 1960.

La vila, d’origen romà, és al cim d’un puig, a la dreta de la riera de Gotarra, bastida al costat de l’antic castell de Llagostera, desaparegut, que fou centre de la baronia de Llagostera, és dominada per l’església parroquial de Sant Feliu (segle XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (segle XVI); casino, noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Llorenç, Fonolleres (o Pocafarina), Llobatera, Ganix, Penedes, Mata, Gaià, els Estanys, Bruguera, la Creu de Serra i Cantallops i les cases de Ridaura.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – elpollTV

Juià (Gironès)

6 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,36 km2, 94 m alt, 327 hab (2016)

0gironesSituat als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels, al peu del santuari dels Àngels, al nord-est de Girona, al sector nord de les Gavarres, que accidenten el sector meridional del terme. És drenat per torrents que aflueixen al Ter a través de la riera de Palagret. Cobert de bosc (alzines, roures i castanyers).

Agricultura de secà localitzada a l’inici de la plana del Ter, on s’hi conrea, en rotació, blat, blat de moro, llegums i farratge. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església de Sant Pere. L’antic castell de Juià és esmentat ja a mitjan segle XI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Costa i del Mas Nadal, el raval del Mas Seguer i el santuari de Sant Joan Salern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques