Arxiu d'etiquetes: Gironès

Museu d’Art de Girona

(Girona, 7 desembre 1976 – )

Museu municipal. Establert a l’edifici del palau episcopal de la ciutat, el qual aplega fons del Museu Diocesà de Girona i de l’antic Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

Nascut arran d’una entesa entre el bisbat i la diputació de Girona. Reuneix les col·leccions medievals i modernes procedents de l’antic Museu Provincial, imatges romàniques, retaules gòtics i renaixentistes, lipsanoteques, llibres miniats i altres objectes de les col·leccions diocesanes, i obres d’art contemporànies provinents de concursos i mostres.

Enllaç web: Museu d’Art de Girona

Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants

(Girona, 1847 – )

Museu, instal·lat a l’abadia benedictina de Sant Pere de Galligants. Basat en sèries arqueològiques procedents de l’antiga Comissió de Monuments (1847) i de les excavacions modernes.

Hi ha una col·lecció de les comarques gironines, del paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca.

Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou instal·lada al nou Museu d’Art de Girona.

El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Museu Arqueològic de Girona *

(Girona)

Veure> Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (museu, 1847- ).

Mosques de Sant Narcís, les

(Girona, 1285)

Llegenda. Segons la tradició, fou una epidèmia que caigué sobre els francesos assetjadors de Girona, deguda a un eixam de mosques verinoses eixides dels narius del cos de sant Narcís, guardat a l’església gironina de Sant Feliu.

En parla Desclot a la Crònica i també en fa esment el Llibre dels feyts d’armes de Catalunya.

Montnegre -Gironès-

(Quart d’Onyar, Gironès)

Llogaret, pertanyent a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre.

Situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre, contrafort (450 m alt) septentrional de les Gavarres, al sud-est de Girona, limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, dins el municipi de Quart, al límit amb el de Madremanya i de Sant Sadurní de l’Heura.

Montjuïc, turó de -Girona-

(Girona, Gironès)

Elevació (219 m alt), al límit amb l’antic terme de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa).

El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV de Catalunya hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc, gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors. Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català.

Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa i els tres setges de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811; ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet (1814).

A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren construïdes nombroses barraques (hi arribaren a habitar prop de 3.000 persones).

El 1968 el ministeri de l’exèrcit cedí els terrenys de la muntanya al municipi de Girona, que els vengué a un particular. Posteriorment ha estat urbanitzat i hom hi ha bastit torres unifamiliars.

Donà nom a un antic terme (i actual veïnat), que al segle XIV tenia 4 focs, de la parròquia de Sant Feliu de Girona.

Montfullà

(Bescanó, Gironès)

Poble, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la sèquia de Monar.

L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona.

Era lloc reial.

Montcal -Gironès-

(Canet d’Adri, Gironès)

(ant: Montcald o Montcalt) Poble (177 m alt), situat a llevant del cap del municipi.

De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l’església de Montbó.

Fou lloc reial.

Montagut -Gironès-

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Veïnat, prop de les restes de l’antic castell de Montagut, que s’aixequen en un turó a l’esquerra de la carretera de Girona a Olot.

El castell, bastit probablement al segle XIII, fou donat per Pere II a Jofre de Foixà i passà a ésser propietat de Sant Pere de Galligants.

Al començament de la guerra del Francès era ja arruïnat.

Monar, rec

(Gironès)

Sèquia que deriva l’aigua del Ter per la dreta.

Té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.

Esmentat al segle XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona. Passà a ésser propietat de la ciutat.

Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants.