Arxiu d'etiquetes: geògrafs/es

Rebagliato i Font, Joan

(Barcelona, 1927 – 5 octubre 2013)

Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.

La seva aportació a la geografia regional i general de Catalunya és molt valuosa. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i escriví el capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia Generals dels Països Catalans, dirigida per Carles Carreras.

Una altra important aportació seva ha estat la proposta de divisió regional de Catalunya del 1989.

Fou soci honorari de la Societat Catalana de Geografia.

Rabella i Vives, Josep Maria

(Barcelona, 1945 – )

Geògraf. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona (1976), en fou professor des del 1977 i s’hi doctorà el 1988.

S’ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia. Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia.

Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l’Atles escolar de Catalunya (1992).

Puchades i Benito, Josep Maria

(Granollers, Vallès Oriental, 1913 – Barcelona, 29 octubre 1982)

Enginyer industrial i geògraf. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965.

Els anys 1930 col·laborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya.

Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona.

Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caire geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la “Revista Catalana de Geografia”.

Pla Territorial General de Catalunya

(Catalunya, 1995)

Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya.

Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució de Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980.

Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi.

El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d’imatge objectiu o pla model, formulat a partir d’uns sistemes territorials organitzats en dos nivells (sistemes de proposta a partir de polaritats urbanes i àrees funcionals territorials), una imatge objectiu de distribució de la població (amb el projecte d’assolir la xifra de 7.500.000 h l’any 2026 i una desconcentració de població i activitats des de l’àmbit metropolità de Barcelona vers la resta de Catalunya), un esquema d’emplaçament de les grans infraestructures de comunicació, de sanejament i energètiques, unes normes de protecció dels espais oberts i dels equipaments, i unes directrius per als plans territorials parcials i sectorials.

L’objectiu del Pla és fer del conjunt de Catalunya una unitat funcional, tot utilitzant integralment el territori.

Enllaç web: Pla Territorial General de Catalunya

Pla d’Espais d’Interès Natural

(Catalunya, 1992 – )

(PEIN) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació (ZEC) i de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80.000 ha d’espai marí.

El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total.

Enllaç: PEIN

Pla de Distribució de Zones del Territori Català

(Catalunya, 1932 – 1939)

(o Regional Planning) Pla d’endegament del territori. Fou encarregat als germans Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí per part de la Generalitat republicana.

Influït pels models britànics, fou un pla d’ordenació territorial en base a les diverses potencialitats econòmiques i naturals de les diferents zones del territori català, amb l’afany de superar els profunds desequilibris territorials existents.

Amb aquest objectiu es determinaren dotze zones d’actuació: agrícola, de pasturatge, de parcs i boscos reservats, de sanatoris, industrial, d’habitatge, de comerç, de mines, de gran tràfic, de balneari, arqueològica i de protecció arqueològica.

Si bé el pla no reeixí, fou precursor i delimità les línies mestres d’altres plans posteriors.

Pascual de Sans, Àngels

(Barcelona, 1938 – )

Geògrafa i sociòloga. Filla de Josep Pascual i Vila i germana de Pere i de Ramon.

Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per l’Institut des Sciences Sociales du Travail (Universitat de París), es doctorà en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) amb el treball El retorno de migrantes españoles en el ámbito europeo.

Professora de la UAB des del 1973, ha treballat sobre geografia de la població, migracions i metodologia de les ciències socials. És coeditora de la revista “Migrations. An European Journal of International and Ethnic Relations”.

Entre les seves obres cal destacar Movimientos migratorios y organización social (1979) i Migració i història personal (1989), ambdues en col·laboració amb Jordi Cardelús, i Estudi de la mobilitat de tècnics en empreses multinacionals de Catalunya (1992).

Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans

(Països Catalans, gener 1982 – )

(ORCA) Organització constituïda dins la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu d’estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica.

D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1.500 tàxons.

Oliveras i Samitier, Josep

(Manresa, Bages, 1946 – )

Geògraf. Estudià ciències socials a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona. Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985.

Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa. Ha treballat, també, en el sector bancari. Des del 1990 fou catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus.

S’ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional.

Entre les seves publicacions es destaquen La formació dels desequilibris territorials a Catalunya en el segle XIX (1992), Espacio, crisis económica y flujos financieros (1987), i Crisis y resurgimiento de la geografía regional (1992).

Nogué i Font, Joan

(els Hostalets d’en Bas, Garrotxa, 24 maig 1958 – )

Geògraf. Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984.

El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa.

Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, fou catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992.

S’ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc (1986) i per la geografia política Els nacionalismes i el territori (1991), El Fluvià com a pretext: estudi i intervenció (1993), Las Otras geografías (2006, amb Joan Romero) i Paisatge i salut (2008). El 2010, amb Paisatge, territori i societat civil guanyà el Premi Joan Fuster d’assaig.

L’any 2005 va ser nomenat director de l’Observatori del Paisatge, ens consultiu de la Generalitat de Catalunya.