Arxiu d'etiquetes: geògrafs/es

Sauvy, Alfred

Deixa un comentari


(Vilanova de Raó, Rosselló, 31 octubre 1898 – París, França, 30 octubre 1990)

Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”. Formulà una nova ciència, la demografia social.

El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d’idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l’économie de demain (1984).

Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d’Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l’estudi de la Catalunya del nord de l’Albera.

Jordi Nadal és el principal introductor de Sauvy dins el pensament demogràfic català.

Salvà i Tomàs, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1950 – )

Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana.

S’ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).

Rosselló i Verger, Vicenç Maria

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1931 – )

Geògraf. Cursà la carrera de filosofia i lletres a València (1954-59) i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez. Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia. Des del 1969 ho fou de la de València.

Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians (i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí).

Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste (1964), la seva tesi doctoral El litoral valencià (1969), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l’origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), 55 ciutats valencianes (1984), etc.

Els articles de temes mallorquins són dedicats sobretot a toponímia, agricultura i geomorfologia; els de temes valencians, sobretot a indústria i geomorfologia. S’ha dedicat també amb preferència a les regions meridionals valencianes i a les relacions entre aquest país i el de Múrcia (n’és un exemple el treball Múrcia, un reialme català frustrat? de la Miscel·lània Pau Vila).

Romero i González, Joan

Deixa un comentari

(Albacete, Castella, 1953 – )

Geògraf i escriptor. Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982. Professor a la facultat de geografia i història d’aquesta Universitat des del 1976, en fou catedràtic des del 1988. S’ha interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica.

Ha publicat diverses obres: La despoblación de la Mancha (1980); Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea. Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX (1983, tesi doctoral); Pobreza y desigualdad en los países desarrollados (1992) i Geografía de la pobreza y la desigualdad en los países en desarrollo (1992).

Oliver i Fullana, Nicolau d’

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 abril 1623 – Amsterdam, Holanda, després 1692)

Militar i geògraf. Serví a les campanyes de Flandes.

Tenia unes certes vel·leïtats d’enciclopedista i, de la seva copiosa bibliografia, cal esmentar Discurso panegírico de la caza (1685) i Recopilación històrica de los reyes, guerras, tumultos y rebeliones de Hungría desde su población por los hunos (1687).

Nadal i Sanxo, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1630)

Dominic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l’àrab.

Autor d’Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.

Muga Díez, Emeterio

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 1875 – València, 1956)

Militar, geògraf i polític. Fou diputat a corts per Sueca (Ribera Baixa).

Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i col·laborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia, de Martínez i Aloy.

El 1939 fou nomenat governador militar de València.

Marco i Baidal, Jaume

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)

Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.

Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.

López Gómez, Antonio

1 Resposta

(Madrid, 20 abril 1923 – 14 gener 2001)

Geògraf. Catedràtic de Geografia de la Universitat de València (1956), on impulsà els estudis geogràfics del País Valencià creant una escola amb noms com Rosselló Verger, Pérez Puchal, Gil Olcina, etc. Dirigí la revista “Cuadernos de Geografía”, fundada per ell a la Universitat de València (1964).

Entre els seus treballs cal destacar: La estructura demográfica de Valencia (1961), La huerta de Castellón (1966), Los regadíos en Valencia en 1919-1936 (1968), La región valenciana, dintre de l’obra Geografía de España, dirigida per Manuel de Terán (1960), València (1968), la part física d’Estructura econòmica del País Valencià (1970), Los embalses levantinos de los siglos XVI y XVII (1971), etc.

Gumilla i Moragues, Josep

Deixa un comentari

(Càrcer, Ribera Alta, 3 maig 1686 – Los Llanos, Veneçuela, 16 juliol 1750)

Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l’Orinoco, estudià la història natural d’aquella regió.

Obra: El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741).