Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Cabrioler, puig

(Santa Pau, Garrotxa)

Muntanya i antic volcà (560 m alt), situat al sud d’Olot.

L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla.

Bianya, vall de

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d’Olot.

La serra de Malforat, al nord, la separa de la Vall del Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall del Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya.

La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts.

Begudà -Garrotxa-

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Poble, situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.

Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt; hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros.

Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi, al qual donava nom.

Batet de la Serra

(Olot, Garrotxa)

Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l’est de la plana d’Olot.

La presència del grup d’antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta.

El poble és totalment disseminat; n’és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l’acta de Batet).

Bassegoda, puig de

(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)

Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.

S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.

És al límit dels dos termes municipals.

Barroca, la

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

(o SobrerocaPoble (390 m alt), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.

Formà part de la baronia de Santa Pau.

De l’església parroquial de Sant Andreu (segle XVII), depèn el santuari d’Elena.

Arcs, els -Garrotxa-

(Santa Pau, Garrotxa)

Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.

Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.

Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.

Angles, els -Garrotxa-

(Montagut i Oix, Garrotxa)

(o Sangles, o els Àngels)  Veïnat, al sector del terme situat a la dreta del Fluvià.

La seva església és el santuari de la Devesa.

Aiguanegra

(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)

Gran masia i veïnat, situat a la serra d’Aiguanegra (597 m alt).

Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet de la Serra.

Aiats, pla d’

(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.

Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.

Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.