Arxiu d'etiquetes: Garrigues

Cérvoles, castell de -Garrigues-

5 Respostes

(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)

Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.

Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.

El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.

Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.

Aranyó, l’ -Garrigues-

Deixa un comentari

(Juneda, Garrigues)

Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.

Albi, baronia de l’

12 Respostes

(l’Albi, Garrigues)

Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.

El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.

Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.

La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.

Aixaragall, barranc d’

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)

Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.

Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.

Vinaixa (Garrigues)

12 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilosell, el (Garrigues)

8 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 18,88 km2, 665 m alt, 180 hab (2017)

0garriguesSituat a la capçalera del riu de Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram. Àrea comercial de Lleida.

El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l’antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l’església parroquial de Santa Maria té la façana barroca.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilars, poblat ibèric dels

1 Resposta

(Arbeca, Garrigues)

Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l’any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida.

L’indret fou ocupat al final del segle VIII aC per una comunitat dels camps d’urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del segle VI aC, el poblat s’iberitzà i pervisqué fins a la meitat del segle IV aC, moment en que s’abandonà pacíficament.

La recerca s’ha centrat en l’evolució històrico-arqueològica de l’assentament i la comunitat que l’habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l’actualitat.

Torms, els (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,75 km2, 476 m alt, 147 hab (2017)

0garriguesSituat al sud-oest de la comarca, a la vall de la riera de Juncosa o vall Major, als vessants septentrionals de la serra la Llena. Drenen també el terme les valls del Salt i la Cansada. El terreny és abrupte i rocallós. La tercera part del territori és ocupada per petits boscs de pins i pasturatge.

Agricultura de secà (oliveres, cereals i ametllers). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista té una notable façana barroca del segle XVIII.

El lloc fou venut el 1224 al monestir de Poblet, que l’any següent atorgà carta de població.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tarrés (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,01 km2, 578 m alt, 99 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny pla, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat, travessats pel forat de Tarrés, túnel per on passa el ferrocarril. Quasi la meitat del terme és ocupat pel bosc i el matollar.

L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu, la qual aprofita aigua de deus; els conreus més difosos són cereals, vinya i oliveres. Avicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al sector meridional del municipi; església parroquial de l’Assumpció.

Dins el terme hi ha una pedrera que fou molt utilitzada pels constructors del monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Soleràs, el (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 12,23 km2, 381 m alt, 346 hab (2017)

0garriguesSituat a l’esquerra del Set, afluent del Segre, al sector septentrional de la vall Major, drenada per la riera de Juncosa, a l’oest de la comarca, al sud-est de Lleida. El terreny és trencat, pedregós i estepari, amb clapes de pins i altres arbustos i de matollar.

L’agricultura és de secà, amb predomini de l’olivera, seguida dels cereals i dels ametllers. Ramaderia i cooperativa avícola. Petita indústria agropecuària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa. Església parroquial de l’Assumpta, neoclàssica. Resta encara l’antiga casa convent del Cister.

El municipi comprèn, a més, l’antic poble de Montmellet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa