Quadra del terme, a l’indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú.
Creixell -Garraf-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Garraf
Campdàsens
Llogaret i antiga quadra (230 m alt), situat damunt una antiga superfície d’erosió, en els terrenys cretacis del massís de Garraf.
Bona, vall -Garraf-
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.
Vilanoveta -Garraf-
(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Llogaret, al sud del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d’aquesta vila. És esmentat ja al segle XIV.
Des de mitjan segle XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova.
Vallcarca -Garraf-
(Sitges, Garraf)
Poble, situat al nord-est del cap del municipi, en una cala a les costes de Garraf.
És un important centre de la indústria del ciment i de pedra calcària. Hi ha un port per al transport d’aquest producte.
Subur
(Catalunya)
Nom d’una ciutat romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada.
Solicrup
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Masia i antiga quadra, a l’est de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l’antic terme de la Geltrú. La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup, aturonada, que defensava la costa.
És esmentada des del segle XIII. A mitjan segle XVII fou adquirida pels mercaders, que hi restaren fins al 1835. El 1849 fou adquirida per Joan Samà; des del 1939 és dels Bertran i Güell.
Sitges Teatre Internacional
(Sitges, Garraf, 1991 – 2004)
Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991.
L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia.
En les darreres edicions acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània, tant de l’estat com també d’altres països europeus.
L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona.
Sitges, escola de
(Sitges, Garraf, fi del segle XIX – inici segle XX)
Grup de pintors paisatgistes. En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880.
Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell.
El paisatgisme del grup -amb el qual es pot relacionar també Felip Masó-, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impresionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot.
Pràcticament tots els pintors d’aquesta tendència participaren en l’exposició d’art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l’estètica de l’escola inicial.
Sant Pere de Cubelles
(Cubelles, Garraf)
Antic priorat canonical agustinià, dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581. Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle XX, prop de la mar.
Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere, foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització.
Dades dels Països Catalans 