(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, després 1546)
Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.
S’especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l’època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l’església de Molins de Rei.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)
Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d’Arts i Oficis de Dresden (1908-14).
El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa, i després s’establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36).
Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars.
La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó.
Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques.
(Barcelona, segle XIX)
Ebenista. Especialitzat en la construcció de billars. Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat.
El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, fou premiat a l’exposició de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època.
(Barcelona, 1 gener 1848 – 11 octubre 1914)
Moblista i decorador. Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa.
El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament. Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca (1883), que era un insòlit complex politècnic; hom hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metal·listeria i de foneria, per a les quals coses comptava amb especialistes com Rigalt i Masriera, i a l’estudi comptava amb Joan González, Gaspar Homar i Santiago Marco.
Tingué per clientela l’alta burgesia i les corporacions oficials, i realitzà els mobles dissenyats per Gaudí per al palau Güell.
Exercí influència en la societat del seu temps, i practicà el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, J. Albéniz o C.G. Vidiella.
Simó Gómez, en dur la seva imatge a la tela, realitzà potser el millor dels retrats en la pintura catalana del temps.
Fou el pare de la pintora Lluïsa Vidal i Puig.
Dades dels Països Catalans 