Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.

Llupià, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV – després 1493)

Donzell de Perpinyà. Potser era fill de Nicolau de Llupià (Rosselló, s XV)  Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada el 1463 per Lluís XI de França per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya.

No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li confiscaren els béns (1476), fins a la restitució del comtat de Rosselló per part de Carles VIII, el 1493.

Es casà en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià.

Llupià, Francesc de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.

Lloscos, Llàtzer de

3 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya.

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça.

Mobilitzà l’opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar.

Lliboutry, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)

Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.

Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

Libià, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Batlle general del regne de València, en temps de Jaume II el Just.

Arran de la sorollosa supressió de l’orde del Temple, comandà les forces reials que assetjaren Peníscola, principal reducte dels templers, que ell obligà a retre’s el 12 de desembre de 1307.

Lerma, duc de *

Deixa un comentari

Veure> Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja  (privat castellà de Felip III, 1553-1625).

Kane, Richard

4 Respostes

(Duneane, Irlanda, 20 desembre 1662 – Maó, Menorca, 31 desembre 1736)

Militar i governador britànic de Menorca (1713-25 i 1730-36). Participà a la batalla d’Almansa, durant la guerra de Successió, i ocupà, amb el duc d’Argyle, Menorca.

Com a governador menorquí impulsà diverses transformacions: dessecació dels aiguamolls de la colàrsega del port de Maó (1713), construcció de la carretera de Ciutadella a Maó, conegut com a camí d’en Kane (1713-20), trasllat de la capital de Ciutadella a Maó, expulsió dels clergues mallorquins (1721), aplicació del primer cens rigorós (1723), etc.

En el camp econòmic, introduí noves races ovines i bovines, reformà els pesos i les mesures i augmentà la superfície de conreu de les vinyes i dels arbres fruiters.

Joan i de Centelles, Antoni

1 Resposta

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.

A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.

Fou el primer marquès de Centelles (1666).

Jaume de Prades *

Deixa un comentari

Veure> Jaume de Prades i d’Arenós  (noble i conestable d’Aragó, segle XIV-1408).