Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Rasquí, Jaume

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit.

Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats.

El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata.

L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.

Pròixida i de Centelles, Nicolau de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1425)

Cavaller de l’orde de Montesa. Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs. Comanador d’Atzeneta i Perputxent (Comtat). elegit mestre per la comunitat (1409) i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció.

Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest. Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi. Recuperà la comanda i en fou després claver (1412).

Pròixida i Carròs, Nicolau de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1382)

Alt funcionari reial. Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica.

Es distingí a la guerra dels Dos Peres, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea (1376). Fou governador d’Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380).

Casat amb Elvira de Centelles, foren pares de Gilabert, Joan III, Nicolau, Olf i.

Tomàs de Pròixida i de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l’expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395).

Pròixida -varis/es bio-

Deixa un comentari

Alfons de Pròixida  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d’Almazán, convinguda amb Castella.

Joan de Pròixida  (País Valencià, segle XV)  Noble. Baró de Palma i d’Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader.

Joana de Pròixida  (País Valencià, segle XV)  Dama. Era filla de Gilabert de Pròixida i de Centelles i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug de Rocabertí, l’hereu, i Guerau de Rocabertí.

Lluís de Pròixida  (País Valencià, segle XVII)  Governador d’Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida.

Olf de Pròixida  (País Valencià, segle XV)  Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II el Sense Fe amb el partit beaumontès de Navarra (1465).

Pròixida, Olf de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1381)

Alt funcionari reial. Bon col·laborador de Pere III el Cerimoniós, féu amb ell l’expedició a Mallorca (1343), i el 1347 combaté la Unió valenciana. L’acompanyà també (1354) a l’expedició a Sicília, on romangué i fou nomenat governador de Càller (1357).

La guerra dels Dos Peres l’obligà a tornar a València com a marí, i actuà diverses vegades contra els estols castellans. El 1365 fou nomenat lloctinent del governador de Mallorca i més tard en fou governador.

Procida, Giovanni da *

Deixa un comentari

Veure> Joan de Pròixida  (alt funcionari reial italià del segle XIII).

Portell, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Funcionari reial. El 1351, essent procurador reial de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, redactà les noves ordinacions d’aquest regne amb col·laboració amb l’altre procurador del monarca, Jaume Negre.

Plana, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Esteve de Llitera, Llitera, segle XVIII – segle XIX)

Tractadista político-econòmic. Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa. Estudià a Osca i Saragossa.

Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó (1814, 1820) i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts (1820).

Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla (1785) d’Ignacio Jordán de Asso y del Río.

Perapertusa -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – després 1354)  Falconer, munter i coper del rei Pere III el Cerimoniós i veguer de Cerdanya.

Hugueta de Perapertusa  (Catalunya, segle XIV)  Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l’aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents.

Pere I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Noble. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa.

Pere de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Fill de Berenguer de Perapertusa i d’Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d’Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa.

Ramon I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac.

Seguer I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Senyor del castell de Perapertusa. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú.

Seguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d’una néta seva, als Oms.

Pau i Amorós, Francesc de

2 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, segle XIV – segle XV)

Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare.

El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX.

A Roma fou empresonat al castell de Sant’Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència.

Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles.