(Catalunya, 1717 – Barcelona, 1794)
Llec caputxí. Vestí l’hàbit el 1740.
És autor d’un plànol d’aigües d’Igualada, confeccionat a petició de l’ajuntament de la ciutat, que seria presentat al Consell de Castella el 1792.
(Catalunya, segle XV – 1523)
Frare mercenari. Ingressà al seu orde després de fer un llarg pelegrinatge a alguns dels santuaris europeus de més fama. Destacà com a teòleg.
És autor dels tractats De perfectione vitae monasticae, De sufragiis, De oratione continua i De vita exemplaris.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare del Temple. Fou comanador de Miravet.
El 1304, quan fou decretada la dissolució i despossessió del seu orde, defensà mentre pogué la fortalesa que li era encomanada.
Veure> Antoni de Sant Jeroni (escriptor trinitari, de nom real Antoni Alabau i Quingles).
(Ascó, Ribera d’Ebre, 3 setembre 1680 – Fuzhou, Xina, 26 maig 1747)
Frare dominicà i sant.
Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir.
L’any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans.
(Lisboa, Portugal, segle XVI – Montserrat, Bages, 1620)
Hebraista i exageta. Monjo de Montserrat.
Autor d’un diccionari hebraic i d’un tractat De divinis nominibus, deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l’Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus, arribà a imprimir-se (Barcelona 1619).
(Montblanc, Conca de Barberà, 9 març 1882 – Lleida, 24 desembre 1959)
Historiador i frare franciscà. Fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real (1909-10), a Balaguer (1913-26), a Berga (1926-30) i a Lleida (1930-36).
Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña (1956).
És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer (1930) i d’una important Història de Balaguer, que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager (1961).
(Barcelona, 1646 – 1713)
Frare. Comanador i lloctinent de l’orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya.
El 1688, amb el seu germà Francesc, intentà una campanya d’ajut popular a l’exèrcit de guarnició de Catalunya, però fracassà.
El 1705 es presentà al campament aliat, davant de Barcelona, per prestar obediència a Carles d’Àustria. Entrà a formar part de la Junta d’Eclesiàstics nomenada pel pretendent. A les Corts de 1705-06 fou nomenat majordom del rei Carles.
Ajudà al seu germà en les negociacions per constituir el Port Franc de Barcelona. El 1708 rebé el títol de gentilhome reial.
(València, segle XVI – Barcelona, 1604)
Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587.
Fou predicador d’Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià).
Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, sentits i potències.
Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XV – Escaladei, Priorat, 1476)
Monjo cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Mallorca.
Féu meritoris esforços per pacificar les tensions entre forans i ciutadans. Intercedí a favor dels primers per evitar les repressions de què foren objecte. Formà part de la comissió de pacificació.
Escriví un programa de reforma del règim polític de Mallorca, que es conserva a l’Arxiu General de Palma.
Dades dels Països Catalans 