(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Frare de l’Hospital. Fou senescal del mestre Antoni de Fluvià.
Visqué molts anys a Rodes, on assistí, el 1430, al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d’Egipte, que signaren els ambaixadors respectius.
Era comanador de Tortosa.
(Artesa de Segre, Noguera, 1911 – Barcelona, 1960)
Frare caputxí, de nom Pau Ribes i Camats. Es doctorà en filosofia.
Visqué a Iugoslàvia durant la guerra civil.
És autor de bon nombre d’escrits. Col·laborà a “Critèrion” i a l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Escaladei, Priorat, 1605)
Frare cartoixà. Prengué l’hàbit en 1567. Tingué gran fama per les seves virtuts.
Del 1595 al 1599 fou prior de Scala Coeli, prop d’Évora (Portugal), i en 1603 fou nomenat prior d’Escaladei, cartoixa on s’havia format abans del seu trasllat a terres portugueses.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller i frare santjoanista. Era lloctinent del castellà d’Amposta.
El 1374 era un dels principals ajudants de l’infant Martí per a les mesures adoptades a la frontera d’Aragó davant la perspectiva d’incursió de mercenaris des de Castella.
(Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 – Olot, Garrotxa, 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1833.
Visqué molts anys a Tremp.
Tingué una gran fama popular per les seves virtuts.
(Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 – Arenys de Mar, Maresme, 1934)
Frare caputxí (1882). Fou ordenat el 1892, essent a les missions de l’Equador.
El 1905 era nomenat primer prefecte de les missions de Caquetà (Colòmbia). Exercí el càrrec fins que es retirà a Catalunya el 1930.
És autor d’una sèrie de Relaciones de la misión de Caquetá y Putumayo.
Veure> Dalmau Moner (eremita i sant català, 1291-1341).
(Pinell de Solsonès, Solsonès, 13 maig 1891 – Caquetà, Colòmbia, 1946)
Frare caputxí, nom de religió Gaspar del Pinell.
Traslladat de molt jove a la missió de Caquetà, hi passà tota la vida i arribà a ser-ne el primer vicari apostòlic. En els seus viatges apostòlics recollí una gran quantitat de dades etnogràfiques, lingüístiques i geogràfiques.
El govern de Colòmbia el féu membre de la Comissió Internacional de Límits amb el Perú. El 1930 fou consagrat bisbe titular de Cadossens.
És autor d’Un viatge al Putumayo (1924) i Excursión apostólica por el Coquetá (1928).
(Barcelona, segle XVII – 1688)
Frare agustí.
Era catedràtic de filosofia a la Universitat de Tarragona. Fou superior del convent barceloní.
És autor d’obres de caràcter religiós i moral, escrites en castellà. També conreà la poesia.
(Tagamanent, Vallès Oriental, segle XII – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)
Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l’austeritat dels seus costums.
Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312.
Fou declarat beat per l’Església catòlica; la seva diada és el 12 de setembre.
Dades dels Països Catalans 