Arxiu d'etiquetes: frares

Reig i Estivill, Josep

(els Torms, Garrigues, 28 gener 1815 – Roma, Itàlia, 20 setembre 1869)

Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic. El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració (1835).

Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys (1858-68).

El papa el nomenà (1868) vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide.

És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María (1859).

Rausich, Pere

(Catalunya, segle XVI – Mallorca, segle XVI)

Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.

El 1531 fou un dels qui es distingiren en la deposició de l’abat Queixal. En unió de Pere Bouqués, després abat de Poblet, acudí amb cartes prop del rei Carles V per justificar la insòlita actitud de la comunitat en aquell cas.

Més tard fou abat de Sant Maria la Real, a Mallorca.

Ramon, Guillem

(Catalunya, segle XV – Montserrat, Bages, segle XV)

Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat.

És autor d’alguns escrits.

Trameté diverses obres piadoses a la reina governadora Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim.

Pont i Clavell, Pere

(Catalunya, segle XVIII)

Frare agustí.

És autor de les obres La soberbia francesa humillada y la humildad española exaltada (1792), El amor de Santa María Magdalena (1794) i el tractat inèdit en tres volums Philosophiae cursis.

Pons, Pere -hebraista, s. XVII/XVIII-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Hebraista i frare franciscà.

Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona.

El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.

Pons, Pere -monjo, s. XVI-

(Catalunya, segle XVI)

Monjo.

Alguns autors indiquen que fou l’inventor dels primers mètodes d’ensenyament als sords-muts, i que les seves experiències foren els que serien desenvolupades, amb major ressò, pels francesos L’Epée i Sicard.

Pons, Andreu

(Catalunya, segle XVIII – Girona, 1809)

Frare caputxí. Abans d’entrar en religió serví en un vaixell corsari.

Trobant-se a Girona quan la plaça fou assetjada pels napoleònics, s’oferí com a artiller i fou acceptat. Ascendí a oficial.

Servia al castell de Montjuïc. Morí en el curs d’una sortida.

Ponç, Salvador

(Barcelona, 1547 – 1620)

Predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia i sagrada escriptura a la Universitat de Barcelona.

De gran fama com a orador, predicà durant disset anys seguits els sermons de quaresma de l’església del Pi, amb un gran èxit.

Autor de treballs hagiogràfics com Vida i martiri i trasllació a Catalunya de Santa Madrona (1594). El 1592 publicà també dos Sermons de la Soledat de la Reina dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort i l’Exposició sobre el psalm “Miserere mei Deus”, de David, amb un tractat del sagrament de la Penitència.

Pocurull i Vilagrassa, Josep

(Lleida, segle XVIII)

Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador.

Autor d’una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d’un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743.

Planella -frare, s. XVI-

(Catalunya, segle XVI)

Frare i poeta. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.

Versificà en llengua catalana. N’ha restat un sonet de contingut teològic adreçat a Pere Serafí.

La qualitat d’aquesta composició és remarcable, i sembla revelar l’existència d’un poeta notable i gairebé desconegut en aquest període de decadència literària.