(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor i frare. És autor d’una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l’oposava als escrits del pare Strauch.
(Catalunya, segle XVII)
Frare servita. Fou provincial de l’orde. És autor d’algunes obres pietoses.
Bertran i Galceran eren fills de Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx, i també germans de Pere (VII) i d’Hug de Fenollet i de Canet.
Bertran de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV) Noble. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III de Catalunya a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria de Masnou. Fou pare d’Esclarmunda de Fenollet.
Galceran de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1356/57) Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l’orde de Sant Joan del Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l’armada de Gilabert (VI) de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l’administració.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare. És autor d’un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difusió.
(València, segle XVII)
Poeta i frare. Versificà en llengua catalana.
(Catalunya Nord, segle XVIII – Sant Miquel de Cuixà ?, Conflent, 1759)
Dramaturg. Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755; a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys (1757-59).
És autor del drama sacre i al·legòric Tragèdia fructuosa de l’il·lustríssim màrtir sant Fructuós.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i frare de Montesa. Signava senzillament com a fra Bosch. Fou comanador de l’orde a Onda.
Consta la seva participació al certamen poètic de València celebrat el 1486 en honor de la Concepció, amb la composició L’obra major que Déus etern ha fet.
Joan Roís de Corella li dedicà el seu Cartoixà.
(Catalunya, segle XI)
Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès.
Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.
(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)
Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.
Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.
Dades dels Països Catalans 