Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Oliver -varis bio-

1 Resposta

Ambròs Oliver  (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).

Andreu Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

Antoni Oliver  (Illes Balears, segle XIX – segle XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.

Bartomeu Oliver  (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

Francesc Oliver  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

Joan Oliver  (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

Joan Oliver  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).

Miquel Oliver  (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

Pere Joan Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736)  Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.

Pere Onofre Oliver  (Illes Balears , segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.

Reginald Oliver  (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649)  Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.

Sebastià Oliver  (Illes Balears, segle XVII – 1722)  Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.

Odoric

Deixa un comentari

(Mallorca o Menorca, segle XIII – Menorca ?, segle XIV)

Franciscà. L’any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l’Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l’orde a què pertanyia.

Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.

Nebot, Ascensi

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

(dit el Frare)  Guerriller i franciscà. Sostingué diverses lluites contra els francesos durant la guerra del Francès. El 1813 assetjà i féu rendir Morella i el seu castell.

Comandant de la divisió de València, tenia a les seves ordres els regiment dels Francs.

Moreno i del Camino, Cristòfor

Deixa un comentari

(Moixent, Costera, 1520 – València, 1603)

Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l’orde.

Fou confessor de l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador.

Escriví, entre d’altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita.

Montcada -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473)  Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV)  Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.

Bernat de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

Cèsar de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.

Elionor de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

Galceran de Montcada  (Catalunya, segle XIII – 1275/76)  Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

Gastó de Montcada  * Veure> Gastó VI de Bearn  (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).

Guillem Ramon de Montcada  * Veure> Guillem Ramon I de Bearn  (vescomte, segle XII-1223).

Guillem Ramon de Montcada  (País Valencià, segle XIII – 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

Guillema de Montcada  * Veure> Guillema de Bearn  (baronessa de Montcada, s XIII-1309).

Jaume de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.

Margarida de Montcada  * Veure> Margarida I de Bearn  (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).

Riambau de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

Roger de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

Saurina de Montcada  (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII)  (o de Bearn)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

Simó de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437)  Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.

Molina, Pere Joan

Deixa un comentari

(Onil, Alcoià, 1694 – País Valencià, 1775)

Frare franciscà. Exercí alguns càrrecs dins el seu orde. Sobresortí com a predicador. És autor de diversos escrits.

Molina, Feliu

Deixa un comentari

(València, 1660 – 1726)

Frare franciscà. Publicà diverses obres religioses i una col·lecció dels seus sermons.

Mimbela i Morlans, Manuel de

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)

Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.

Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.

Martínez i Colomer, Vicent

Deixa un comentari

(Beniflà, Safor, 26 gener 1763 – València, 1820)

Historiador i franciscà. És autor d’obres bàsiques per a l’estudi de la història valenciana durant la guerra del Francès: El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acaecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia (1808) i Sucesos de Valencia desde el día 23 de Mayo hasta el 28 de Junio de 1808 (1810).

Martínez, Josep -franciscà-

Deixa un comentari

(Vilamarxant, Camp de Túria, segle XVIII – Villena, Alt Vinalopó, 1760)

Frare franciscà. Ocupà càrrecs d’importància al seu orde. Assistí al capítol general franciscà celebrat a Màntua.

Escriví algunes obres religioses.