Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Conte, Artur

Deixa un comentari

(Salses, Rosselló, 31 març 1920 – París, França, 25 desembre 2013)

Escriptor i polític. Es llicencià en lletres clàssiques. Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals (1946), alcalde de Salses (d’ençà del 1947), president de la Unió dels Meres dels Pirineus Orientals (1947), diverses vegades diputat a corts.

Acostat al partit UDR, ha estat nomenat (1972) president-director general de l’ORTF.

Ha publicat novel·les: Les promenades de M. Tripoire (1955), La vigne sous le rempart (1957), i assaigs: La légende de Pablo Casals, Yalta ou le partage du monde (1964).

Colomer i Guijarro, Blai Maria

Deixa un comentari

(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)

Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.

Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.

Colom, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, segle XIX)

Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s’exilià a Savoia.

Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite.

Codet, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 octubre 1876 – Le Havre, Normandia, França, 27 desembre 1914)

Escriptor. Fou diputat de l’Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes durant la Primera Guerra Mundial.

És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).

Claramunt, Francesc Martí

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVI – França, segle XVI)

Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens i de Zúñiga. Ascendí a capità.

Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l’illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat.

Chauvet, Lluís

1 Resposta

(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)

Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.

Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).

Cayrol i Obiols, Joan

1 Resposta

(Espirà de l’Aglí, Rosselló, 15 maig 1921 – Montpeller, França, 12 agost 1981)

Poeta i rapsode. Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars.

Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.

Cavaillé-Coll, Arístides

1 Resposta

(Montpeller, França, 4 febrer 1811 – París, França, 13 octubre 1899)

Orguener. Fill de Domènec Cavaillé i Coll. El 1833 féu un viatge a París, on hi construí diversos orgues.

El 1890 construí de nou la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà. Fabricà també orgues per a diferents països europeus i americans.

Inventà un instrument semblant a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue.

Castelnau i Satge, Enric

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1814 – París, França, 1890)

Militar. Lluità a Àfrica i a Itàlia (1849). Fou ajuda de camp de Napoleó III.

Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià I i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien.

Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell (1870).

Castellolí, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Nantes, França, 1532)

Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11). Ingressà en l’orde dominicà (1512), on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva. Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes. Catedràtic de filosofia moral (1516-20).

Predicà a València el 1519 contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies.

Acabada aquesta (1523), hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent de l’estudi general de Barcelona. El 1532, nomenat definidor i elector de l’orde, passà a Roma.