Arxiu d'etiquetes: fonts

Voló, banys del

(el Voló, Rosselló)

Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l’esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.

Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell; hom n’embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari.

L’edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l’establiment hi ha un casino de joc.

Tovira

(Andorra la Vella, Andorra)

Raval de la vila, a l’indret de la font de Tovira.

Sants, riu dels

(l’Alcúdia de Crespins / Canals, Costera)

Curs d’aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins, a l’oest de la vila; envolta pel nord i per l’est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.

Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L’aigua és aprofitada des d’antic; rega dotze termes.

Sant Josep -Plana Baixa-

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.

Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).

Sant Joan des Vergers

(Maó, Menorca)

(o Sant Joan de Maó)  Església, al centre d’una zona de regadiu, al nord-oest de la ciutat, terra endins de la colàrsega del port de Maó, dita els vergers de Sant Joan, antiga zona d’aiguamolls bonificada al segle XVIII pel governador anglès Richard Kane.

Vora l’església hi ha la font de Sant Joan.

Puigmola, la

(Barx, Safor)

Colònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.

Mussa, torre de

(Benifaió, Ribera Alta)

Antiga torre de defensa, al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.

Llorença, font -Camp de Morvedre-

(Torres Torres, Camp de Morvedre)

Font, origen del reg d’una part important de les hortes del municipi.

Llavarco, el

(Fórnols de Matarranya, Matarranya)

Gran font i safareig.

Gausa

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Partida i caseria. És un antiquíssim nucli de població, probablement una vil·la romana, i fou un nucli de poblament morisc.

La font de Gausa rega una part de la partida. Té una petita capella.