Arxiu d'etiquetes: filòlegs/gues

Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Deixa un comentari

(Catalunya, 1980 – )

(SCEC)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit de Catalunya. La integren uns cent-vuitanta membres (1987) i és regida per una junta.

La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació (“Ítaca”, des del 1985).

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Clàssics

Societat Catalana de Llengua i Literatura

1 Resposta

(Catalunya, 1986 – )

(SCLL)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per escissió de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Publica des del 1986 l’anuari de filologia catalana “Llengua & Literatura”.

Enllaç web: Societat Catalana de Llengua i Literatura

Slabý, Rudolf

Deixa un comentari

(Cernovice, Bohèmia, 25 gener 1885 – Praga, Txèquia, 2 juliol 1957)

Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona (1914).

Col·laborà a l’Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d’altres.

El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola.

Serra i Baldó, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 juliol 1909 – 31 març 1993)

Filòleg. Es formà a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la universitat de Madrid.

Lector a la universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, al final de la guerra civil s’exilià i passà a residir a Tolosa de Llenguadoc, on ha explicat cursos de català i castellà i ha ocupat un lloc a la Biblioteca Universitària.

Col·laborador dels “Estudis Universitaris Catalans”, dels “Quaderns de Poesia” i de la “Revista de Catalunya”, ha publicat un Resum de poètica catalana (en col·laboració amb Rossend Llates, 1932), l’antologia Els trobadors (dins les “Crestomaties Barcino”, 1934) i un recull de poemes, Càrcer, amb el pseudònim d’Andreu Maristany.

Sallent i Gotés, Àngel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 juliol 1857 – Terrassa, Vallès Occidental, 7 octubre 1934)

Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponent de l’Academia Española.

Col·laborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23).

Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i d’altres treballs publicats al “Butlletí de Dialectologia Catalana”: Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).

Rossich i Estragó, Albert

Deixa un comentari

(Girona, 13 juliol 1952 – )

Estudiós de la literatura i filòleg. Estudià filologia catalana, dret i periodisme. Professor universitari.

És autor d’importants estudis sobre el barroc català i cal esmentar Una poètica del Barroc: el Parnàs català (1979, premi Milà i Fontanals de l’IEC 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia: història i mite del rector de Vallfogona (1987). És autor també de Baldiri Reixac: Instruccions per a l’ensenyança de minyons (1981) i, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell, d’El futur de la llengua catalana (1991).

Ha fet diverses col·laboracions en l’obra Història de la cultura catalana (1997). Col·laborà habitualment en revistes culturals i diaris.

Roca, Antic

Deixa un comentari

(Girona, segle XVI)

Metge i filòleg.

Professor a la Universitat de Barcelona; juntament amb el seu company de professorat Francesc Clusa publicà Lexicon latino catalanum ex Nebrissensi castellano latino, imprès a Barcelona el 1561 per Claudi Bornat, així com també les Praelectiones e Graecis interpretibus haustae (Barcelona, 1563) i Oratiu de laudibus Academiae Barcinonensis (1562), i tingué cura de l’edició de les obres d’Ausias March (Barcelona, 1560) amb un sonet del mateix Roca en elogi del poeta.

Fou comentarista d’Aristòtil, i era molt entès en llengües clàssiques.

Escriví diverses obres de medicina, algunes publicades el 1578, i una Arithmetica (Barcelona, 1565) en castellà.

Riera i Sans, Jaume

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 28 agost 1941 – Barcelona, 2 agost 2018)

Filòleg i erudit medievalista. El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona.

Llicenciat en filosofia i lletres, s’ha dedicat a l’estudi dels jueus catalans medievals, en especial els avalots contra els calls del 1391.

Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l’alcavota, 1973), d’interès literari, a part d’històric; transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), La crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa (1974), Oracions en català dels conversos jueus (1975) i la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976).

Rafart i Corominas, Susanna

(Ripoll, Ripollès, 1962 – )

Escriptora. Filòloga i professora.

Ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus (1993) i El pirata 101 (1995), la novel·la Variacions en absència (premi Sant Jordi 1986) i els llibres de poesia Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995), A cor què vols (1997), Reflexió de la llum (premi Ciutat d’Olot-Jaume Teixidor 1998) i Jardins d’amor advers (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1996).

És autora també de l’obra Diccionari de la rima (1999).

Porqueras i Mayo, Albert

(Lleida, 13 gener 1930 – Barcelona, 30 desembre 2003)

Filòleg. Doctor en filologia romànica (1954), ha ensenyat literatura catalana i castellana, entre d’altres llocs, a les universitats de Bonn (1954), d’Hamburg (1955-58), Missouri (1960-68) i, des del 1968, a la d’Illinois, on fou un dels organitzadors del Primer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica (1978).

Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society.

Els seus treballs sobre la literatura castellana s’han centrat en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica.

Quant al català, ha investigat les col·leccions de llibres rars i incunables, especialment de tema lul·lià. Ha escrit treballs sobre l’obra de Riba i és coautor de l’Antologia de la Narrativa Catalana dels 70 (1980), volum editat també en versió escolar nord-americana (1982).

Participà en les IV Jornades d’Estudis Catalano-americans (1990), organitzades a Barcelona per la Generalitat de Catalunya.