Vall del massís de Pocets, al vessant meridional de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta.
La seva capçalera és centrada per l’estany de Llardaneta, l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta, que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Llac (2.150 m alt), situat vora el massís del Carlit, al peu dels pics de Collroig i de la portella de la Grava; el seu origen és glacial. És el més gran del Pirineu: 2.500 m de longitud i 84 ha de superfície.
França en volgué aprofitar el volum (17 hm3) per convertir-lo en pantà hidroelèctric, engrandint-lo amb una presa fins a 70 hm3 i desviant-ne la sortida cap a l’Arieja.
Els regants de la Baixa Cerdanya en protestaren (1916) i s’originà un conflicte internacional, que no es resolgué fins al 1957, amb el retorn al Segre (a través de l’Aravó i procedent d’afluents de l’Arieja) dels 0,6 m3/seg, que abans li aportava l’estany.
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.
S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.
Estany (2.385 m alt) amb dos illots característics, situat a la capçalera del riu Madriu, al vessant meridional del pic de Pessons.
És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica.
Cim (2.850 m alt), que domina per llevant la vall d’Encamp, entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu) i d’Ensagens.
Caseria i platja de la costa de Tramuntana, a la sortida de s’Albufera (anomenada també s’albufera des Grau o des Peix).
És un centre important de residència i d’estiueig.
(o estany de Corbera, o de Cullera) Albufera. 3 km al sud del Xúquer.
Té uns 2 km. de longitud i és alimentat per l’anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la sèquia de Corbera.
És aprofitada per a la pesca i a la seva riba hi ha restaurants típics.
(ses Salines / Santanyí, Mallorca Migjorn)
Llacuna, entre els dos termes, al sector est de l’illa, de 40 ha d’extensió, a 100 m de la costa.
És una àmplia depressió d’origen erosiu marí alimentada per ressurgències.
Es separada de la mar per un cordó de dunes.
Circ lacustre d’origen glacial, capçalera del riu d’Arinsal, dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada.
Dades dels Països Catalans 