(Barcelona, 1958 – 1969)
Festival teatral. Organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S’hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep M. Benet, etc. i hi participaren companyies estrangeres.
(Barcelona, 1881 – 1901)
Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable.
Hi destacaren l’estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l’Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892).
Fou enderrocat el 1901.
(Barcelona, 1898 – 1928)
Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre.
A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell’Arte.
(Barcelona, 21 març 1966 – vers 1970)
Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l’operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l’Aliança del Poble Nou.
Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L’Òliba.
Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.
(Barcelona, 1962 – 1970)
(TEC) Formació teatral. Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència: Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc, de Joan Brossa, Les arrels, d’Arnold Wesker, Els justos, d’Albert Camus, etc.
Excel·liren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep M. Minoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué.
(Barcelona, 1853 – 1901)
Teatre. Inaugurat juntament amb els jardins dels Camps Elisis. Reformat i decorat per Fèlix Cagé (1865), hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa.
Adquirit per Evarist Arnús (1881) i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven. Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen, de Georges Bizet.
(Barcelona, 1587 – 1847)
Sala d’espectacles. Fundada al pla de les Comèdies de la Rambla. Fou destruït el 1787 a causa d’un incendi i reconstruït l’any següent.
Va oferir muntatges de teatre, ballet i òpera.
El 1847 va canviar el nom pel de Teatre Principal de Barcelona.
Veure> Putxinel·lis Claca (teatre català de titelles i ninots, 1968-88).
(Barcelona, 1912 – 1917)
Setmanari. Dirigit per Francesc Curet. Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea.
Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc.
Hi col·laboraren importants crítics teatrals. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.
(Salt, Gironès, 1977 – )
Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc.
L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.
Dades dels Països Catalans 