(o Eixarea) Antic raval de la ciutat, ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l’actual plaça de la Congregació), límit del call jueu.
Xarea, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: espais urbans
Xara -Mallorca-
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga alqueria, amb un important pou, que donà nom a la porta de Xara (o des Moll), una de les de la ciutat.
Voltes, carrer de ses
(o de Josep M. Quadrado, ant: de ses Verdures) Carrer del nucli antic, que va de la plaça Nova a la de la Catedral.
Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n’aixopluguen les voreres. En una de les seves cases nasqué Josep M. Quadrado.
Vivers del Real, els
(o Jardins del Real) Jardí municipal de la ciutat, establert als terrenys de l’antic palau reial (el Real de València), que des del 1906 havien servit de plançoneda municipal.
Ocupen unes 4 ha.
Valldigna, portal de
Trànsits, camí de
Antic camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l’Horta, tot evitant la ciutat. El projecte fou de Francesc Móra.
Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils.
Solució Sud, la -València-
(València, Horta, 1958)
Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica.
Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966).
El desviament passa entre Manises i Quart de Poblet, seguint la direcció nord-oest – sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el d’Alacant. Va acompanyat amb la construcció de ponts per al ferrocarril (3) i la carretera (9), enllaçant la ciutat amb els pobles de l’Horta meridional i sud-occidental.
La solució preveia la conversió de l’antic llit del riu (cedit el 1976 a la ciutat) en zona verda, i en aquest sentit el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill elaborà un projecte global de condicionament que l’any 1987 començà a realitzar-se.
La resolució dels problemes desvetllats per la riuada s’acompanyà d’una política d’edificació de polígons a València i al Cabanyal, Paterna, Xirivella i Torrent de l’Horta.
Sitges de Burjassot, les
Antigues sitges de blat de València, destinades a assegurar el proveïment de la ciutat, començades dins el terme de Burjassot, el 1573.
Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45.667 hl. Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós.
Al segle XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc (que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap).
Santa Eulària de Mallorca
(o Santa Eulàlia) Església parroquial, situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el segle XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau.
L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del segle XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca).
Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del segle XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del segle XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan segle XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana.
El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.
Sant Martí, raval de -Perpinyà-
Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s’havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta.
El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers; hom hi instal·là l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí.
Modernament, envaint les antigues hortes que envoltaven el raval, hom hi ha bastit un nou cementiri (el de l’Oest), un nou asil de vells, l’hospici de la Misericòrdia i l’institut del Bonsocors.
Dades dels Països Catalans 
