Despoblat i església.
(Castellnou dels Aspres, Rosselló)
Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).
Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.
Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Veure> Sant Jaume de Castellmós (antiga església).
Veure> Sant Llogari de Castellet (antiga església parroquial).
(o Casanoves) Despoblat, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
L’antiga església parroquial de Sants Just i Pastor és obra del segle XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d’Illa el 1561.
Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló.
El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA.
Veure> Sant Joan de Caselles (església preromànica).
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Veure> Sant Lleïr de Casavella (església).
Veure> Casesnoves (despoblat i església romànica).
Veure> Sant Romà de Casamor (església).
Basílica paleocristiana, descoberta al començament del segle XX a la possessió de sa Carroja, propera a Portocristo, excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu. A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries (una d’aquestes es conserva completa).
Fou construïda al segle IV o el V, i es mantingué fins a la invasió musulmana.
Dades dels Països Catalans 