(ant: Sant Joan de Monestrells) Església rural, uns 4 km al sud-est de la ciutat. Fou parroquial de l’antic poble de Monestrells, i actualment depèn de l’església de Sant Francesc.
És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan.
(o Sant Joan de Pla de Cirac) Església arruïnada, al camí de Cirac.
El lloc és esmentat ja l’any 950 com a possessió del monestir de Cuixà.
Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels segles XVI i XVII.
En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada.
S’hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l’església.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o de Munt) Antiga església parroquial.
Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).
(el Pla del Penedès, Alt Penedès)
Església.
Antic nom de l’església parroquial de Sant Fruitós de Brunyola.
Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat.
L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes.
Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del segle XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del segle XV, del mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu.
Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.
Dades dels Països Catalans 