(Prada, Conflent, 1969 – )
(UCE) Jornades d’estudi, que se celebren cada estiu. Des del 1994 té la seu permanent en Prada.
Alguns dels seus cursos i seminaris poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció a la resta d’universitats dels territoris de parla catalana, les quals formen part del seu patronat.
Ha contribuït decisivament a la difusió de la cultura catalana a la Catalunya Nord.
Enllaç web: Universitat Catalana d’Estiu
(Montserrat, Bages, abril 1971 – 1985)
Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaren al llarg de l’any trobades per als diversos equips. Una trobada general tenia lloc cada any a la fi de juny.
Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable.
Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb un consiliari nomenat, a proposta de l’abat de Montserrat, per l’arquebisbe de Barcelona.
(o Torregassa) Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.
(Barcelona, 14 abril 1907)
Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals del 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli.
Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l’estat, el programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions; la resta era un conjunt d’imprecises reivindicacions d’autonomia municipal i regional en matèries d’ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l’abast ni el contingut.
Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l’interclassicisme i de l’heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d’assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’abril.
(Països Catalans, 1990)
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc. Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant.
Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals. Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes, nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novel·la en edicions escolars i adaptacions de còmic. El conjunt de les activitats es troba aplegat a Memòria de “L’Any del Tirant”.
Cal assenyalar el paper de coordinació exercit per Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.
(Barcelona, 1961 – 1969)
Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.
La part musical fou encomanada a Miquel Querol.
(Barcelona, 1958 – 1969)
Festival teatral. Organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S’hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep M. Benet, etc. i hi participaren companyies estrangeres.
(Barcelona, 20 octubre 1899 – finals novembre 1899)
Moviment de protesta del sindicat gremial de la ciutat contra els pressupostos del 1899 del ministre d’Hisenda, Fernández Villaverde. Destinat a saldar el dèficit derivat de la guerra amb els EUA, originà un moviment general d’oposició, que adquirí, a Barcelona, el caràcter d’una revolta popular i anticentralista.
Els síndics dels gremis, sota la direcció de Marià Pirretas, es reuniren el mes de juliol al Teatre Tívoli i decidiren de no pagar el tercer trimestre de la contribució industrial, que afectà una tercera part dels contribuents. La delegació d’Hisenda decidí d’iniciar els embargaments dels industrials morosos, i l’alcalde, el doctor Robert, que signà els primers expedients, dimití el càrrec en senyal de protesta.
En augmentar l’agitació, el govern Silvela proclamà l’estat de guerra (octubre); declarà sediciosa la resistència al pagament dels tributs i procedí a l’empresonament dels morosos.
Cap al final de novembre, el moviment cedí i la contribució fou pagada.
(Barcelona, 1963 – 2015)
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.
El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.
De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.
Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.
(Sitges, Garraf, 1991 – 2004)
Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991.
L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia.
En les darreres edicions acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània, tant de l’estat com també d’altres països europeus.
L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 