(Pierola, Anoia, segle XIX – Roma, Itàlia, 1881)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també a Madrid. Obtingué premis a Madrid el 1876 i 1881.
La seva escultura era d’inspiració bíblica. L’any 1880 guanyà una pensió, sufragada per Ferran Puig, per anar a la capital italiana.
(Tarragona, 5 juny 1814 – 1898)
Escultor i arquitecte. Treballà algun temps a Madrid, on havia estudiat.
Féu estàtues decoratives per a la façana de l’ajuntament de Tarragona. Era professor de l’escola de dibuix establerta a la ciutat per la Societat Econòmica d’Amics del País.
Entre els seus deixebles figuren Andreu Aleu i Julio Antonio.
(Mataró, Maresme, segle XVII)
Escultor i arquitecte.
Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró (1628), on també féu el retaule de Sant Joan (1634-37).
Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró (1635).
(Tarragona, 1886 – Barcelona, 1974)
Restaurador, tallista i decorador. Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificada, per clàusula expressa de qui l’encarregà l’obra, com a autor de la capella del Santíssim de Canet de Mar (1955) i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona (1939), i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès (1962).
Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls. Fou el decorador de l’avantllotja reial del Gran Teatre del Liceu.
(Bordeus, França, 1886 – Barcelona, 1965)
Escultor. Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol.
Participà a l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell, i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació, que a la seva mort fou instal·lada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929.
(Girona, 26 desembre 1837 – Barcelona, segle XIX)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí.
Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada; fou un especialista en pintat i daurat d’estàtues.
(Guixers, Solsonès, 1848 – Barcelona, abans 1916)
Escultor. Era deixeble de Jeroni Suñol. Obtingué premis a les exposicions de Madrid dels anys 1881, 1884, 1892 i 1906.
Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l’estàtua de Cervantes de l’accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid.
Una de les seves obres es al Museu d’Olot.
(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, 1985)
Metal·lista. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà d’Abel.
Especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona.
S’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm.
Eren fills de Venanci Vallmitjana i Barbany.
Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 20 febrer 1850 – 10 juny 1915) Escultor. Ajudà al seu pare al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.
August Vallmitjana i Abarca (Barcelona, segle XIX – segle XX) Enginyer químic. Fou el pare d’August i d’Hubert Vallmitjana i Garrido.
(Barcelona, 1907 – 1995)
Escultor de figures de ferro i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana.
Dirigí el Taller de Ferros Artístics i d’obres que duu el seu nom.
Com a pintor ha exposat individualment a Barcelona (1978) i a Sitges (1979).
Dades dels Països Catalans 