Veure> Capuç (família d’escultors valencians dels segles XVII-XVIII).
Capuz *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escultors/es
Capuç i Calbet, Lleonard Juli
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)
Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.
Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).
Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).
Capuç -escultors-
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
- Francesc Capuç i Calbet (València, 1665 – 1727) Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
- Ramon Capuç i Calbet (València, 1666 – 1743) Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).
Campredon -artistes, s XIII/XIV-
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:
Bartomeu Campredon (Perpinyà, segle XIII – segle XIV) Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Campredon (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.
Arnau Campredon (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.
Campedroni, Francesc
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
Caldoliver, Jaume
(Barcelona, segle XVI)
Escultor. És autor d’algunes imatges de Crist crucificat que han restat ben documentades.
Calatrava i Valls, Santiago
(Benimàmet, València, 28 juliol 1951 – )
Arquitecte, enginyer i escultor. Format a València i a Zuric, ciutat on residí des del 1981. Les seves obres mostren la voluntat de relacionar la forma, l’estructura de l’entorn i l’equilibri estàtic de les forces.
Autor de la remodelació de l’estació de ferrocarrils de Zuric, l’estació Spandau de Berlín, la cúpula de vidre del Parlament alemany, l’Hemisfèric situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la torre de comunicacions de l’Anella Olímpica de Barcelona. Es destacà sobretot com a constructor de ponts (Basilea, Mèrida, Lleida, Barcelona -Bac de Roda-, València -Alameda-, Sevilla -Alamillo, per a l’Expo 92- i Bilbao -Zubi Zuri-).
També és autor d’escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures.
El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el premi Príncep d’Astúries de les Arts.
Cabrelles, Ramon *
Veure> Ramon Andrés i Cabrelles (escriptor i escultor valencià, 1869-1957).
Andrés i Cabrelles, Ramon
(Campanar, València, 1869 – València, 29 gener 1957)
Escriptor i escultor. Estudià dibuix a l’Ateneu Obrer de València i a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou secretari personal de Constantí Llombart (1885-93), de qui anys més tard va publicar una biografia. Col·laborà a Lo Rat Penat i a L’Oronella, guanyà la flor natural en diverses edicions dels Jocs Florals de València.
És autor de poesia: Versus vells (1935), Somnis de fantasia (1946); d’obres teatrals: El bufó (1893), Les males llengües, El camí nou (1932); d’una òpera: L’horta vella; entre d’altres.
També es digne d’esment la seva faceta d’escultor, com el bust en bronze erigit a Constantí Llombart (1928) als jardins del Real.
Cabestany, Mestre de
(Catalunya Nord ?, segle XII – França ?, segle XII)
Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l’expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d’atribuir-li, entre d’altres, el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona.
La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d’Itàlia.
Dades dels Països Catalans 