(València, 28 febrer 1898 – Nogales, EUA, 7 agost 1968)
Escultor. Germà de Juli. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.
Durant la guerra civil s’exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l’estàtua de Benito Juárez i l’al·legoria de la Ignorància, d’una alçada de 27 m.
Veure> Tournai, Jean de (escultor gòtic actiu a Girona el segle XIV).
(Illes Balears, segle XVI)
Escultor. Treballà generalment a València. S’especialitzà com a imatger.
(Ceret, Vallespir, 16 març 1910 – Perpinyà, 10 gener 1995)
Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d’Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67).
Guardonat amb diversos premis, va passar de l’escultura figurativa a l’art abstracte.
Té obres monumentals en diversos punts d’Occitània i a Abidjan.
(Illes Balears, segle XVIII)
Família d’escultors, iniciada per:
Joan Antoni Homs (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748) Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750) Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII) Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.
(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
(Navarra, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Arquitecte i escultor. S’instal·là a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del segle XVIII.
Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1714), el de Sant Martí (1722) i el de Sant Sebastià (1754), de la seu.
(València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 9 setembre 1868)
Escultor. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d’aquesta província.
Dirigí la restauració de la façana plateresca de l’ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València.
Veure> Joan Enric (escultor català, 1743-95)
Pseudònim de l’escultor nord-català Josep Coll (1870-1934).
Dades dels Països Catalans 