(Palma de Mallorca, 1798 – 1862)
Escultor. Es formà a Madrid.
És autor, a Palma de Mallorca, de les quatre esfinxs-lleones (1833) del passeig del Born i de l’estàtua de Jaume Ferrer (1843), conservada des del 1914 al Museu Marítim.
(València, 30 maig 1891 – Madrid, 22 novembre 1981)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Treballà al taller d’Alfred Badenes. Es traslladà a Madrid, on fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Ha obtingut bon nombre de premis.
És autor de diversos monuments, alguns d’ells a Cuba, així com el dedicat a Lluís Vives a Bruges (Bèlgica) en 1957. És també seu el relleu en marbre Cor de Jesús a l’ajuntament de València.
(Illes Balears, segle XIX)
Escultor. Deixeble d’Antoni Llabrés.
Entre les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Catalina Tomàs (Sóller, església de Jesús) i del B. Nicolau (Palma de Mallorca, les Òrfenes).
(Benifaió, Ribera Alta, 7 setembre 1899 – Benicalap, València, 31 maig 1968)
Artista faller. De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles. Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis.
Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking (1962), de N. Ray, i de The Fall of the Roman Empire (1964), d’A. Mann.
Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat Fallera a València.
(València, 1802 – 1867)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l’escultura monumental i la imatgeria.
Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L’oració a l’hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero.
(Massanassa, Horta, 3 gener 1917 – Baiona, Galícia, 2008)
Escultor. El 1944 guanyà una pensió de la diputació de València per anar a Madrid, ciutat on s’establí. Treballà als tallers de Josep Capuz i de Marco Pérez. Ha obtingut premis.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(València, 1888 – Vitòria, País Basc, agost 1968)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat.
(València, 3 octubre 1887 – Xàbia, Marina Alta, 1980)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d’escultura decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València.
Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l’escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquim Agrassot i Antoni Muñoz i Degrain (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).
(Perpinyà, 22 octubre 1867 – 25 maig 1942)
Escultor. D’origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917).
La seva producció és d’una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra.
Autor del monument als morts de Ribesaltes.
Dades dels Països Catalans 