(Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, segle XIX)
Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s’exilià a Savoia.
Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite.
(Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, segle XIX)
Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s’exilià a Savoia.
Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite.
(València, 18 octubre 1935 – Benaguasil, Camp de Túria, 1 gener 2015)
Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).
(Perpinyà, 8 octubre 1876 – Le Havre, Normandia, França, 27 desembre 1914)
Escriptor. Fou diputat de l’Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes durant la Primera Guerra Mundial.
És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).
Veure> Josep Llorenç i del Clavell (arxiver i escriptor valencià, 1670-1734).
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
(València, 15 març 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 maig 1975)
Sindicalista i escriptor. Fou un dels fundadors del partit sindicalista d’Ángel Pestaña. Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona. Exiliat el 1939 a Mèxic.
Ha publicat El marxismo, El sindicalismo i Rebelión del hombre (1948), entre d’altres.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S’oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València del 1820 al 1823.
Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts.
Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d’haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època.
Pseudònim de l’escriptora valenciana Empar Beatriu Martínez i Civera (1914-95).
(Cameles, Rosselló, 10 febrer 1612 – 1674)
Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de Sant Pere de Tuïr.
Deixà tota una obra inèdita sobre costums rurals i religiosos rossellonesos: Tractat de la capella, considerada una novel·la religiosa; el Cant d’Honorat, que recorda el Cant de Ramon Llull, Camins traçats, on són explicats els costums devots de la família Ciuró, i Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció (1646), entre d’altres.
Hom n’ha perdut el manuscrit Llibret dels ornaments i exercicis quotidians.
(Xàtiva, Costera, 19 gener 1849 – Xella, Canal de Navarrés, 1913)
Escriptor en castellà.
Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics.
Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novel·la Celeste (1874).