(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)
Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.
Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.
Animà també grups folklòrics.
(València, 1914 – 28 desembre 1981)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.
A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).
Nom real de l’escriptor popular rossellonès, més conegut pel pseudònim d’Esteve Fi (1845-1943).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1823)
Militar i escriptor. Era comte de Santa Maria de Formiguera.
Escriví obres d’història política i militar.
(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)
Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).
També conreà la música.
(Manacor, Mallorca, 28 agost 1901 – Madrid, 10 abril 1958)
Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica.
Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Alberto Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).
(Alacant, 17 juliol 1888 – 21 setembre 1965)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, moltes d’elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932).
També publicà més d’una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).
(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)
Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.
Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.
Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).
Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.
També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).
Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).
Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.
(València, 1480 – 1549)
Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València.
És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d’Hernando del Castillo (1511), al d’Híjar i en alguns altres. Se n’han conservat també sis poesies en llengua catalana.
La seva obra principal és la farsa escènica La visita, bona mostra bilingüe del teatre de l’època, on una dama valenciana manté un debat, en defensa de la seva llengua i del seu país, amb una criada castellana.
El 1562 foren publicades les seves obres a València.
(Castelló de la Plana, 8 febrer 1825 – Barcelona, 1 maig 1869)
Escriptora. Muller del periodista Joan Mañé i Flaquer.
És autora de poesia, novel·les i de l’obra Recuerdos históricos de Almazora (1857).
Dades dels Països Catalans 