Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Grimalt i Gomila, Josep Antoni

(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)

Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).

El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.

Graves, Robert Ranke

(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)

Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.

Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.

Gras, Antoni

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1753)

Escriptor. Doctor en teologia i beneficiat de la seu de Mallorca.

És autor de l’obra Píramo y Tisbe, drama por música (Palma de Mallorca 1748) i deixà inèdites poesies en castellà i en català.

Granell i Lledó, Joan Baptista

(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)

Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).

En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).

Grandó, Carles

(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)

Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.

Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).

També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

Fou germà seu Renat Grandó  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).

Gozalvo, Miquel

(València, segle XV)

Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.

Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.

Gozalbes, Josep -varis-

Josep Gozalbes  (Alacant, segle XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

Josep Gozalbes  (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.

González i Martí, Manuel

(València, 1 gener 1877 – 4 gener 1972)

Dibuixant, escriptor i historiador de l’art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna.

Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d’estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l’obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya).

Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.

González -varis bio-

Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).

Bartolome González  (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)  Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.

Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)

Joan Àngel González  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.

Josep González  (País Valencià, segle XVI – 1584)  Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.

Gonçales i Fonollar, Antoni

(Palma de Mallorca, 1677 – 1728)

Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca.

És autor d’una biografia de Julià Font i Roig (1702), d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc.