(València, 29 juliol 1914 – 19 juliol 1995)
Escriptora, coneguda per Beatriu Civera.
Les seves obres (novel·les i narracions) descriuen el costumisme valencià i la vida quotidiana: Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i Vides alienes (1975), premi Víctor Català.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.
És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.
(Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d’una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i governador del Sant Ofici.
És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.
(Orpesa, Plana Alta, 19 juliol 1663 – Alacant, 21 abril 1737)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l’ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704).
Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.
(Palma de Mallorca, 1891 – 1973)
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d’ofici, col·laborà a “El Obrero Balear”, “Es Puput” i “Sa Llonja” i fundà i dirigí el setmanari “Foch y Fum” (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona (1919).
Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l’Almudaina, de Palou i Coll), etc.
(Palma de Mallorca, 1818 – segle XIX)
Escriptor. Fundà el periòdic literari “El Estudiantón” (1843) i col·laborà amb versos i articles de costums a “El Laurel Literario”, “La Estrella”, “El Propagador Balear” i sobretot “El Palmesano”.
Fou regidor de Palma de Mallorca (1856, 1857).
(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)
Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.
Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,
Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.
(Balones, Comtat, 15 juliol 1837 – Mislata, Horta, 16 novembre 1920)
Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic.
Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano – castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d’Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d’altres.
(València, segle XVI)
Notari i escriptor. Actuà de secretari al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció, celebrat el 1532. El mateix any publicà el llibret titulat Certament poètic en llaor de la Concepció.
El 1561 presentà la seva Disputa de viudes i donzelles. També escriví poesia en castellà, ja que li és conegut un sonet en aquesta llengua.
(València, 1890 – 1972)
Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d’un poema simfònic (La Verge per l’horta).
Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.
Era l’oncle del cineasta Lluís Garcia-Berlanga i Martí.
Dades dels Països Catalans 