Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Mulet, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675)

Escriptor i religiós dominicà. D’origen camperol, esdevingué mestre en Arts i catedràtic a València. Com el Rector de Vallfogona a Catalunya, va escriure literatura festiva.

Són conegudes les composicions Lo forn de Sant Cristòfol, La Candileta, i dues comèdies bufes: Los amors de Melisendra i La infanta Teleina i el rei Marot. Com a exemple de sàtira, cal esmentar Qüestió moral, d’escàs valor literari. Constantí Llombart en publicà l’obra completa, esporgada de passatges escabrosos.

Moyà i Gilabert, Llorenç

2 Respostes

(Binissalem, Mallorca, 6 gener 1916 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1981)

Escriptor i advocat. Un dels darrers seguidors de l’Escola Mallorquina.

Va publicar La bona terra (1949), Ocells i peixos (1953), Flos sanctorum (1956), Debades t’obren solcs els novilis, Ulisses… (1957), Via Crucis (1961), etc.

A part de la narració A Robines també plou (1958), conreà el teatre, basat en faules clàssiques o en la història mallorquina: Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i El ball de les baldufes (1981).

Moya i Casals, Enric

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1956)

Militar i escriptor. Destinat molt de temps a Melilla. Publicà uns quants treballs històrics i militars.

Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo (1928) i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco (1941). Col·laborà a “Archivo de Arte Valenciano”, “Valencia Atracción” i, sobre temes religiosos, a “Catolicismo”. És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano.

Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de Säo Paulo.

Moya, Pere Tomàs

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Escriptor i religiós carmelità. És autor de poesies festives i satíriques.

Motta i Morera, Josep de la

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1789 – Illes Balears, segle XIX)

Escriptor i diplomàtic. Com a liberal, emigrà a França, on visqué vint anys.

Publicà: Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco (1820) i Leyes fundamentales de Inglaterra (1821).

Mosé ben Sem Tob Gabbay

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – Honein, Algèria, segle XV)

Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim’on Ben Semah Duran. Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera.

L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d’una poesia religiosa.

Mos, Jeroni

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, 1634)

Frare dominicà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, entre ells el de provincial d’Aragó (1625).

És autor d’obres religioses i històriques, com: Sermón en el día octavo de los días de Valencia, a la canonización de San Raimundo de Peñafort (1602), Catálogo de los condes de Cocentaina, Noticias acerca de Valencia y su Reino i Sermones varios.

Morote i Greus, Lluís

Deixa un comentari

(València, 9 gener 1864 – Madrid, 4 maig 1913)

Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d’“El Mercantil Valenciano”; enviat a Madrid com a corresponsal d’aquest, figurà entre els principals redactors d'”El Liberal”, pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896).

El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'”Heraldo de Madrid” i dirigí “La Noche” i “La Mañana”. Aparegueren també col·laboracions seves a “La Publicidad”, de Barcelona.

Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907).

És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908).

Era germà de Josep Morote i Greus  (València, 1867 – 1939)  Advocat. Fou fiscal substitut de l’Audiència de València i regidor (1891-94). Es dedicà als estudis polítics i socials, i també al periodisme. Fou diputat a corts i sotssecretari de la Presidència al gabinet Romanones (1918).

Morlà, Pere Jacint

2 Respostes

(València, segle XVI – 1656)

Escriptor. Fill natural de Pere Agustí Morlà. Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí. Fou poeta bilingüe i participà amb èxit en un gran nombre de certàmens poètics.

És autor d’un entremés El doctor Rapado (1636), que figura en una edició teatral de diferents autors, i d’una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València R. Ponce de León (1644). El 1649 participà amb una Sátyra en defensa de las comedias en un debat públic sobre aquest tema.

Presoner a la torre de Serrans, escriví una llarga descripció rimada de la seva captivitat.

Morey i Servera, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 23 desembre 1941 – 5 novembre 2019)

Escriptor. La seva obra narrativa, destinada sobretot al públic juvenil, és basada en la història, tot i que té elements de la novel·la d’intriga i aventures.

Així, ha publicat Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984, i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), Al començament fou el foc (premi Cifré de Colonya 1993) i El templer i l’arquitecte (1999).

En novel·la eròtica, ha publicat La ciàtica de mossèn Blai (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la pol·liciaca, Una olor com de fera (1986), Operació Verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988).