(Tarragona, 1852 – 1899)
Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.
Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.
És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Germà d’Antoni i Celestí. Destacà com a caricaturista i retratista.
S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit.
Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Calsina.
Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele/estel”, així com del diari “Tele/exprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 17 desembre 1864)
Escriptor, un dels primers renaixentistes.
Fou inclòs a l’antologia Els trobadors nous i publicà Llàgrimes de la viudesa (1839), d’alè romàntic. Traduí, en vers, al català, la Jerusalem alliberada de Tasso.
Fou actiu dins l’Acadèmia de Bones Lletres i col·laborà en un Diccionari quintilingüe.
(Barcelona, 1917 – Ciutadella, Menorca, 1993)
Escriptor. Sacerdot (1943), des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella.
Col·laborà en les revistes “Monte Toro” i “Serra d’Or” i en el diari “Menorca”.
Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novel·les breus d’ambient històric menorquí: Xilografies menorquines (1965), Un campaner (1965) i El rellotge de caixa (1967), i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII (1975).
(Barcelona, 1868 – 1935)
Periodista i escriptor. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà de Joaquim.
D’idees lerrouxistes, col·laborà a “La Publicidad” i “El Diluvio”, des d’on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l’època.
Els seus articles a “El Diluvio” foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo.
Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).
(Barcelona, 24 agost 1887 – l’Havana, Cuba, 25 abril 1960)
Escriptor. Germà d’Eduard. Escriví preferentment en castellà. Redactor de “La Publicidad” i “La Veu de Catalunya”, i director de la revista “Teatralia”.
A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves traduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d’obres de Guimerà, Gual i Crehuet.
Fou el pare de Rafael Marquina i Audouard.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor.
Autor d’obres teatrals inspirades en fets del segle XIX: Viva el poble soberà!, estrenada l’any 1868, al Teatre del Liceu, La ronda d’en Tarrés (1871; estrenada aquell mateix any), L’héroe de Martorell o el Noi de les Barraquetes (1872), Qui trenca, paga (1872) i Canvi d’estat (1880).
Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los héroes de Puigcerdà (1873).
La majoria de les seves obres resten inèdites.
(Barcelona, 9 novembre 1883 – maig 1924)
Escriptor. Germà d’Alexandre.
Conreà la poesia i la narració en castellà.
Publicà, traduïdes, antologies de poesia castellana i francesa.
(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)
Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.
Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.
Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.
Joaquim Marinel·lo i Bosch (Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903) Escriptor. Fou alcalde de Terrassa. És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.
Josep Marinel·lo i Bosch (Terrassa, Vallès Occidental, 1 desembre 1842 – Barcelona, 1887) Actor teatral. Tingué bones actuacions en teatre català, sobretot al Romea de Barcelona. Hi treballà amb les principals figures de l’escena del seu temps. Fou el pare de Manuel i de Baldomer Marinel·lo i Samuntà.
Dades dels Països Catalans 