(Lleida, 1860 – Catalunya ?, 1921)
Escriptor i frare dominicà. Féu estudis parcials de medicina i es llicencià en filosofia i lletres. Fou publicista actiu de la premsa catòlica.
El seu orde l’envià a les Filipines. Fou professor del Col·legi de Sant Tomàs, a Manila.
És autor de poesies diverses i d’obres teatrals en castellà, així com d’alguns llibres docents i d’uns Ensayos de una síntesis de los trabajos realizados por las corporaciones religiosas españolas en Filipinas.
Pseudònim de l’escriptor català Josep Manyé i Vendrell (1909-2000).
(Barcelona, 7 gener 1935 – 2 juliol 2020)
Escriptor. Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona (1958), d’on fou professor. Fou lector de castellà a Liverpool (1961-62).
Com a poeta –Fiesta en la calle (1961), Abrir una ventana a veces no es sencillo (1965), Algunos crímenes y otros poemas (1971), Aire sin voz (1974), Esta noche (1978), El significado de nuestro presente (1983) i El muro de Berlín (2003)-, combina el realisme amb una lírica imatjada.
Crític i historiador de la literatura, ha col·laborat a “Destino”, “Ínsula”, “Estudis Romànics”, etc, i ha publicat Poesia popular política del segle XIX (1967), Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968), Ejercicios literarios (1969), La nova poesia catalana (1980) -en col·laboració amb Jaume Pont-, La literatura hispanoamericana (1983) i El modernisme literari (1984).
(Olot, Garrotxa, 1656 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1694)
Escriptor i jesuïta. Catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona.
El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estranjeras (1685), descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors.
(Catalunya ?, segle XIX – 1865)
Escriptor i polític. Fou governador civil de diverses províncies espanyoles.
És autor dels remarcables assaigs Historia de la Revolución en Francia desde 1787 hasta 1815 (1834-38) i Historia de la marina real española desde el descubrimiento de América hasta el combate de Trafalgar (1854).
(Barcelona, 28 gener 1918 – 21 desembre 1990)
Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat.
De la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966).
Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d’Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós.
S’acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).
(Catalunya, segle XVI – 1622)
Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs.
Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge.
Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d’Antoni de Cardona.
Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601).
Escrivia sempre en català, tot i que l’època ja no hi era propícia.
(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)
Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.
Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).
Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.
Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.
En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.
Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).
(Gandesa, Terra Alta, 30 octubre 1884 – Tortosa, Baix Ebre, 22 desembre 1976)
Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918.
Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l’obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57).
Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.
(Barcelona, 27 octubre 1878 – 11 maig 1947)
(Gastó Alonso i Manaut) Escriptor i actor teatral.
Autor d’obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l’Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933).
L’any 1932 escriví l’opereta Deauville, port de París, amb música de J.M. Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l’ull viu (1922).
Pare de Cecília A. Màntua.
Dades dels Països Catalans 